MALETA TANCADA....
Com he pogut, he tancat la maleta, i sense saber-ho molt bé, em venen al cap mots en català. (M'ha agafat per aqui aquest darrer any). M'enduc poca cosa, bàsicament l'essencial dels meus personatges: una mica de por, una mica d'odi, una mica de sensibilitat candorosa, dèries i quimeres, cabòries, unes poques imprecacions i greuges dins d'una bossa de plàstic, i sobre tot, una gran reserva d'insensibilitat per anar progressant. El peluix no hi entrava dins la maleta, però l'he promés que li portaré un vestit nou per aquest estiu i si es porta bé, anirem junts a fer un altre viatge. La bola del món, em sap greu deixar-la aqui pero tampoc no hi entra i a més, malgrat les noves tecnologies, a mi m'agrada més preguntar a la gent, per ón es va aqui o allà, la despersonalització de la modernitat em crea irritabilitat i urticària.
Aquest fútil post és com una veu voleiadissa abans d'agafar l'avió en el que l'hilaritat d'uns nens segur que no em deixaran llegir el meu últim llibre : Tendra és la Nit de Sílvia Manzana. A plantofades arribaré al meu destí corprenedor, destí de esbarjo, destí de enyor, destí on apareixen les meves emprentes.
Els viatges estan avesats a les cúes, a les maletes, als horaris, als retards, al ressó faceciós dels comiats més divertits o als delerosos petons dels amants que llàgrimes avall es petonejen fins a la propera vegada, si n'hi haurà, i a tot aquell que per un motiu o per un altre va i bé, com les orenetes i tants ocells migratoris, i jo estic avesada als viatges.
Adéu siau amics i amigues, fins aviat.
Comentarios