VOSTÉ TÉ FE?

La religió catòlica no fa massa forrolla, com diria Xavier Solà, en la societat actual en la que tot transcorre massa ràpid. Els esdeveniments forassenyats criden més l'atenció que tot l'embalum d'una gran catedral, que es converteix només en objectiu banal dels flashos dels turistes més curiosos.
Vaig conrear la meva educació en el Col·legi de la Bienaventurada Virgen María de las Irlandesas a Vizcaya. Cada matí la mà protectora del meu pare em portava enduint el verd uniforme a quadrets que la meva mare havia preparat amb cura maternal el dia abans.
Un cop arribàvem al meu col·legi, que va ser la meva casa durant dotze anys, el primer que sentia era la cridòria d'unes nenes que baixaven d'uns autobusos preparats pel transport escolar. Després flota en la meva memòria la piuladissa d'uns ocells que eren el fil musical del matí per començar el dia amb harmonia.
Els olors a llapis, bolígrafs, estoigs acolorits que feien un soroll onomatopeic cada cop que les nenes els fèiem servir era el flaire que deixàvem enrere les alumnes a la fi del dia que es barrejava amb la sentor de lleixiu que les dones de la neteja inevitablement donaven a les taules un cop les lliçons havien acabat.
Aquestes primeres vivències sensorials han quedat atrapades en el procés d'interiorització de les meves creences religioses. La presència d' un Déu omnipresent i omnipotent, la presència de la Mare de Déu, l'Evangeli, l'Eucaristia, han sigut els murs empedrats en els que ens hem recolzat molta gent de la meva generació i d'altres èpoques per donar sentit a les nostres febles dèries forassenyades. Em pregunto per què hi ha gent agnòstica que la foscor de les pors no li fa arribar una fe assedegada d'honor i glòria que sacien en un missatge disettante.

Comentarios

Entradas populares