CRISI DE VALORS
Segurament el fet que jo escrigui en català té que veure amb una carència espiritual, hi ha alguna cosa dins meu que fuig per indrets incomprensibles. Em costa comprendre moltes coses, i en canvi, d'altres les entenc d'una manera sobtada. Diuen que tinc un do per les llengues però jo penso que més que un do es tracti d'un acte d'autoconeixement i una necessitat d'indagar en la pròpia personalitat, però la gent insisteix: tens un do.
Moltes vegades he acompanyat al meu pare a sentir una pràctica litúrgica a l'església del seu poble, i penso que amb les creences passi el mateix que amb el meu desig de saber i conèixer altres cultures, un intenta justificar el que moltes vegades és injustificable. Des de petita sento la paraula de Déu, però sempre són paraules i conceptes que surten dels homes i els homes, l'espècie humana de tant en tant és hipòcrita i egoista i no crec que sigui el millor representant de Déu. Ara que sembla que tothom veu marcians, potser seria l'espècie adecuada per parlar del Senyor.
En aquests temps de crisi de valors em ve al cap una frase de Napoleó que assegurava que tant en la política com en la guerra una absurditat no és mai un obstacle. En els darrers temps, la vida personal de molts homes i moltes dones no troba sortida a les carències arrossegades per un present que no oblida el passat, i creix el número d'adeptes a les sectes.
La meva intel·ligència és un objecte fràgil, no sempre és capaç de resistir els embats terribles de la realitat, i sobretot, els absurds de la gent més feble i hipòcrita. Tant de bo em trobés amb un com en Napoleó, crec que ens hauriem entés d'allà més bé.
Comentarios
Cuida't això del Napoleó...va acabar molt malament...ni tan sols li van deixar morir a Europa, després d'haver-la conquerida...en fi.