lunes, 22 de noviembre de 2010

CRISI DE VALORS



Segurament el fet que jo escrigui en català té que veure amb una carència espiritual, hi ha alguna cosa dins meu que fuig per indrets incomprensibles. Em costa comprendre moltes coses, i en canvi, d'altres les entenc d'una manera sobtada. Diuen que tinc un do per les llengues però jo penso que més que un do es tracti d'un acte d'autoconeixement i una necessitat d'indagar en la pròpia personalitat, però la gent insisteix: tens un do.

Moltes vegades he acompanyat al meu pare a sentir una pràctica litúrgica a l'església del seu poble, i penso que amb les creences passi el mateix que amb el meu desig de saber i conèixer altres cultures, un intenta justificar el que moltes vegades és injustificable. Des de petita sento la paraula de Déu, però sempre són paraules i conceptes que surten dels homes i els homes, l'espècie humana de tant en tant és hipòcrita i egoista i no crec que sigui el millor representant de Déu. Ara que sembla que tothom veu marcians, potser seria l'espècie adecuada per parlar del Senyor.

En aquests temps de crisi de valors em ve al cap una frase de Napoleó que assegurava que tant en la política com en la guerra una absurditat no és mai un obstacle. En els darrers temps, la vida personal de molts homes i moltes dones no troba sortida a les carències arrossegades per un present que no oblida el passat, i creix el número d'adeptes a les sectes.

La meva intel·ligència és un objecte fràgil, no sempre és capaç de resistir els embats terribles de la realitat, i sobretot, els absurds de la gent més feble i hipòcrita. Tant de bo em trobés amb un com en Napoleó, crec que ens hauriem entés d'allà més bé.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Home... la darrera vegada que vaig anar al psiquiatra em va tractar precisament d'això, sempre m'he cregut la reencarnació d'ell. (Napoleó) No he arribat a la guarició total però de moment ha aconseguit treure'm el barret i ja no em posso la mà al pit. En quant al tema marcià, jo crec que el problema és que vivim envoltats de gent que tot i compartir espècie no és d'aquest món. i no oblidis que les sectes i religions solen ser subterfugis ón aparcar les inconcrecions. Tots tenim carències, absolutament tots. Hi ha qui les ignora però no passa massa temps que el cos les acabi somatitzant. La fugida cap endevant ni és una sol.lució ni una bona idea, només funciona la reflexió i identificar el problema. Té sol.lució? si... no... I fer.se a la idea d'una cosa: els que sou sensibles com tu esteu condemnats a conviure amb aquest tipus de preguntes sovint sense resposta o sense una resposta massa clara. Això ens converteix en ignorants il.lustrats.... almenys gaudim de viure en el dubte permanent.

Anónimo dijo...

De totes maneres, si mai montes una secta.... en podem parlar. Estic disposat a engantxar cartells, tocar la guitarra al bell mig del carrer, l'únic que no puc fer es fer d'estàtua humana a la Rambla perquè tinc un principi de Pàrkinson. Les altres coses són negociables, sempre que tu siguis la líder de la secta. Ah... i si la secta és de molt poqueta gent....

Mercedes dijo...

Gràcies pel seguiment!! Una abraçada.
Cuida't això del Napoleó...va acabar molt malament...ni tan sols li van deixar morir a Europa, després d'haver-la conquerida...en fi.

Anónimo dijo...

Parles de marcians i això no ho acabo de collir. No seran "murcians"? de Murcia? Perquè una sola lletra pot fer canviar tot el concepte. Ara tu imagina que una persona veu un fenòmen extrany o paranormal d'uns essers que no identifica.... doncs els pot "incluir" en l'amalgama de exraterrestres, també dit "Marcians". Però pot passar per exemple que es topi amb un autobus de l'IMSERSO i que i hagi uns jubilats d'Almeria o de Murcia.... i la cosa canvia. Com canvien les coses per una lletra, eh microbi? No és el mateix Marcians que Murcians. Una sola lletra és important... recorda la guerra entre Iran i Irak.... total per una lletra!!!

Mercedes dijo...

Oi, i tant que sí...no hi havia pensat=>Marcians=>Murcians...gràcies pel consell.