sábado, 1 de noviembre de 2014

LOS MUERTOS


En los últimos tiempos, de crisis económica y espiritual, la inescrutable sociedad cierne su vacío sobre la psicología más moderna. "No existe pasado ni futuro sino tan sólo el momento presente, el instante" es el punto inextricable en el que más hacen cogitar los psicólogos, los "coachs" e incluso yo me atrevería a denominarlos "nuevos profetas".
Por supuesto que existe un pasado, sin él, psicólogos y psiquiatras no tendrían trabajo, puesto que es precisamente ese tiempo acabado el que, cuando no cuaja dentro de nuestra mente, esa misteriosa caja cerrada con llave como un antiguo diario, o se pudre en nuestro interior, nos ofusca los pensamientos y el modo de interpretar los hechos, dejando cuerpos extraños no digeridos en el fondo de la psique. 
¿Qué son los muertos sino nuestro pasado en un páramo?

2 comentarios:

SmallTour dijo...

Tampoc hi ha que donar per sentat el passat, la historiografia. O, si és vol, cal prendre una visió humil de la mateixa, i imaginar-se, amb la pròpia psique, esmorçant amb l'aristocràcia de la Grècia Clàssica, (vull dir amb Aristòltil), i quedar-se tant o més embadalit de la seva modernitat.

Però si això se'ns acaba d'ócorrer al Segle XXI, ... i pensàvem que éren uns mindundis comparats amb la era de la supercomputació.

Fins que hom tingui que arriscar la vida per a "instal·lar" el primer ordinador quàntic a l'altre costat de la porta estelar.

Pàrams o pantans, passat, futur. Què menys que viure el present, fer algún que altre treball pel gust de compartir-lo amb el teu "coach" ideal.

Per què no ?

Mercedes Lázaro dijo...

Gràcies Victor! m'ha agradat la teva reflexió. Jo ara em trovo una mica perduda, però si sóc, vol dir que existeixo oi? i si existeixo, ho faig en un temps present...els altres no existeixen més que en els futils pensaments.
Una abraçada