domingo, 12 de mayo de 2013

INVIERNO

Este alargamiento de los días en la buena estación me produce una sensación extraña, muy probablemente fruto de mis propias elucubraciones cotidianas. Sin duda alguna, prefiero la intimidad del oscuro invierno, sentir el viento que corta como un cuchillo afilado el aire, los días cortos.  El otoño, con su gama de colores anaranjados y marrones lo considero mi época del año preferida. No sé por qué habiendo nacido un tres de abril, en plena primavera, es justo en estos meses  de más luz cuando peor me encuentro anímicamente. Ya en el cole, prefería las vacaciones de Navidad a las de verano, a pesar de que estas últimas fuesen más largas, y ahora que los días duran más, sin duda, echo de menos tener que bajar la persiana a las seis de la tarde para resguardarme del frío, del viento, de la lluvia y porque en esos invernales días, ya el sol ha cerrado sus ojos hasta el amanecer. 
Pensemos en una playa, su belleza salvaje se puede apreciar mejor en invierno que en verano  que está apestada de las efímeras visitas de los turistas que impregnan las costas de olor a crema hidratante.
Pensemos en la vida cotidiana, nada más relajante que una ducha de agua caliente después de una fría jornada fuera de casa y nada más hogareño que calentarse al cobijo de la lumbre de una chimenea.


CATALÀ
L'allargament dels dies em produeix una estranya sensació, molt probablement fruït de les meves propies elucubracions cotidianes. Sense cap mena de dubte, prefereixo l'intimitat del fosco hivern, sentir el vent que talla com un ganivet afilat l'aire, els dies curts.
La tardor, amb la seva varietat de colors taronjes i marrons la considereixo la meva època de l'any preferida. No sé per què, haguent nascut un tres d'abril, al començament de la primavera, és tot just en aquestos mesos de més llum quan pitjor em trobo animicament. Quan era petita preferia les vacançes de Nadal a les de l'estiu, tot i que aquestes darreres eren més llargues, i ara que els dies s'allarguen, sense dubte, trobo a faltar el fet de baixar la persiana a les sis de la tarda per romandre a recer de la llar i protegir-me del fred, del vent, de la pluja i perquè en  els dies d'hivern, el sol già ha cuclat els seus ulls fins a l'endemà.
Pensem en una platja, la seva bellesa salvatge es pot apreuar millor a l'hivern que a l'estiu, en los mesos de calor es troba de gom a gom, amb les efímeres visites dels turistes que omplen de flaire de crema les costes.
Pensem en la vida cotidiana, no hi ha res més relaxant que una bona dutxa d'aigua calenta després d'una freda jornada fora de casa i res més familiar que escalfar-se a redós de la llum d'una llar.


ITALIANO

L'allungamento dei giorni mi produce una strana sensazione, molto probabilmente frutto delle mie propie elucubrazioni quotidiane. Senza dubbio, preferisco l'intimità del buio inverno, sentire il vento che taglia come un coltello l'aria, i giorni piú corti.
L'autunno, con la sua vasta gamma di colori tra l'arancione e il marrone, lo considero il mio periodo dell'anno preferito. Non só perchè, essendo nata un tre di aprile, all'inizio della primavera, é giusto in questi mesi di piú luce quando peggio mi trovo moralmente. Fin da  piccola preferivo le vacanze di Natale a quelle estive, anche se queste ultime fossero piú lunghe, e adesso che i giorni si allungano, certamente, mi manca il fatto di tirare giú la persiana alle sei di sera per rimanere al bel calduccio della casa e proteggermi dal freddo, dal vento, dalla pioggia e anche perché il sole, in questi invernali giorni, ha già chiuso gli occhi fino all'indomani.
Pensiamo ad una spiaggia, la sua bellezza selvaggia si apprezza meglio d'inverno che d'estate, nella bella stagione é piena zeppa di gente, con queste effimere visite dai turisti che invadono di un fastidioso odore di crema hidratante le coste.
Pensiamo alla vita quotidiana, non c'è piú rilassante di una buona doccia di acqua calda dopo  una fredda giornata fuori di casa e niente di piú familiare che scaldarsi al riparo della luce del fuoco di un camino.

No hay comentarios: