martes, 4 de septiembre de 2012

L'ADÉU




Hi ha persones que diuen Adéu amb acrimònia, ni amb la més lleu reticència. No sé si tindrà que veure amb l'orgull que de vegades senten les ànimes més mesquines, o amb la vanitat dels ressentits. No és res de l'altre món sentir aquest orgull o arrossegar rancúnies que s'haurien de tancar, per poder entrar en un estat de gràcia, desproveït de pena i desproveït de glòria, més aviat de dimensions estretes, però un estat cert.
Hi ha persones ofeses, el resentiment de les quals les porta a donar a la seva vida les formes externes d'aquesta mediocritat. Tots som una mica fills d'estretors i petiteses, qui més qui menys, és clar; alguns, en forma decisiva.
Aquesta mena de ADÉU, em produeïx l'angúnia que als temperaments nerviosos provoca el desordre, l'obscuritat i la falta de mesura.

1 comentario:

SmallTour dijo...

No te'n produeixi d'angúnia, no són ADÉUS aquestes estretors. Ens curem les rancúnies i l'orgull obrint una porta que és allà, i tornant-la a tancar, deixant aquella persona o aquella altra, a l'altra banda.
Tens raó, no és res de l'altre mon, la porta la inventaria probablement, algún ressentit esperançat de desclavar-se algun dia l'espina de la racúnia, o potser algún orgullós que, encara que fos només per una vegada, se sentis orgullós, cosa diferent a ser-ho.

A REVEURE :)