Reflexions d'una nit d'Agost

La vida em va ensenyant que el desordre de les passions va implicant un recat onerós i coent. 

L'aire fred i fi del matí d'aquestes contrades on visc ara, en aquest present, l'únic existent, que deixa enrere petjades d'un passat amagat en la foscor de l'oblit i que és la base d'un futur incert, com són tots els futurs, em fa arraulir-me en mi mateixa, als matins no falta l'aire al pit, tot i que sol ésser el moment del dia en el que l'ànima es desperta amb un pes a sobre que deixa una sensació d'angùnia.

Al camp hi ha una gran pau, la llum és diferent, és fina i lluent, i d'una manera somorta el sol posa fi a la claror sortint d'un món vagarós i llunyà.

El xivarri del dia calla durant la nit, ja no té res a dir, la foscor deixa a les hores de llum sense paraules o les paraules es tornen mudes.