PENEDIMENT

Quan era més joveneta, m'entretenia amb els saltirons frenètics i agònics de la cua d'una pobre sargantana. Avui no ho tornaria a fer, és un acte cruel i repugnant. Un atac a la vida animal. 

En canvi, no dubto en menjar peixos i carn, és un dels plaers de la vida, paradoxes existencials, però no sé si serà comparable al plaer que sentia de nena quan tallava la cua d'aquellos pobres animalets. Em penedeixo, ho sento, ho feia una nena selvatge, bé a dir la veritat ho feiem tots els nens i nenes del barri. 

La pesca em fa tornar al cap aquells moments de crueltat infantil, quan el peix queda mortalment enganxat a la canya per la boca i comença a moure el seu cos allargat i afuat, donant cuades per tractar de salvar la seva pell, una vida que inexorablement acabarà molt abans d'arribar com plat ben condit a la taula.