El meu racó

He trobat un lloc especial. He trobat un lloc de repós i meditació. La porta mig oberta em fa l'ullet a l'entrada  i la meva curiositat infila el meu cap. Una estàtica sargantana que fa part d'una de les fulles de la porta m'ha produït una tímida basarda, com si estigués descobrint un crepuscle somort i opac. Res més lluny d'un panorama tètric i fred, el meu racó, és un jardinet on hi reposa una gran calma les hores de llum rutilant. Les ombres fugisseres dels núvols furtius passen veloçment sobre l'esmorteïment lent de les coses en l'aire que respiro. 

Llegeixo fins que el colltorçament de la llum de la tarda em desplaça a una altra cadira, també de ferro d'una grisor verdosa.Continuo respirant, continuo llegint. Aquest paisatge amable i ordenat em té embadalida, mirant-me'l, en un acte de surrealisme, puc imaginar els dies de tardor amb borralls de boira i la metamorfosis d'aquest paisatge. Continuo en el present, perquè és l'únic que em preocupa, el passat no serveix per a res i el futur no existeix. El meu raconet és el calaix dels meus secrets, té la clau dels meus pensaments i de les meves emocions.

El vent segueix les sinuositats dels arbres i tota mena de herbes i plantes que no sóc capaç d'identificar, el que em produeix una estranya sensació de vergonya. Aquest vent templat d'ànim és l'únic que trenca el silenci que regna en aquest petit paradís custodiat per una estàtica sargantana. ¡Tant de bo tingués més adjectius per descriure tot això!