Qualsevol dona del món/ Una donna dei nostri tempi

Una donna dei nostri tempi

Non si considera una sfigata, ma una donna che ha sofferto, con delle mancanze affettive sin da piccola. 
"Ahimé, ho attinto molto alla solitudine, alle aspettative deluse, alla paura della mia vita privata" dice la donna dei nostri tempi. Il vuoto affettivo che ha sofferto  é sfociato anche nella bulimia. Ha un concetto pesante della famiglia, genitori che non sanno curarsi di se stessi e ancora meno dei loro figli. Trascina ferite profonde, forse un giorno chiuderanno.
Se al meno sapesse adoperare l'ironia nella propria quotidianità o mettere tutto in forma di romanzo sarebbe stato terapeutico. 
Anche gli uomini da lei frequentati non fi fanno una bella figura: narcisisti, maniaci o impeagatucoli con prole pronti ad approffittare della prima occassione sessuale. La donna dei nostri tempi, ha sempre cercato di compiacere gli altri, senza riuscirci, di conseguenza, gli uomini di cui é attratta sono uomini non risolti come lei, macchiette che non possono renderla felice, perdenti. Ma di tutto ciò se ne rende conto dopo aver concluso il suo percorso di dolorosa crescita. Per gli uomini succubi della propria madre, bisognerebbe apripre un altro blog.


Qualsevol dona del món

No és considerada una desgraciada, si nò una dona que ha patit, amb diverses carències afectives des de l'infància. "Catxis dena, m'he dedicat a la soledat, a les expectatives trencades, a la por de la meva propia vida privada" diu qualsevol dona del món. El buit afectiu que ha patit s'ha desfogat fins i tot en la bulimia. Té un concepte feixuc de la família, progenitors que no han sapigut cuidar d'ells mateixos i ancor menys dels fills. 
Qualsevol dona del món arrosega ferides profundes, potser un demà es tanqueràn.
Si al menys, la nostra dona, sapigués utilitzar l'ironia en la seva quotidianitat o posar tot sota forma de romanç, hauria sigut terapèutic.
Els homes amb els que s'ha relacionat, també, no queden massa bé: narcisites, maníacs, imbècils amb prole, sempre disposats a agafar la primera ocasió sexual. La nostra dona, qualsevol dona del món, sempre ha tractat de complaure als demés, sense aconseguir-ho, per això, els homes dels que s'ha sentit atreta han sigut homes vulgarment dits "pelacanyes", una mica come ella, taquetes que no poden fer-la feliç, perdents. Però de tot això, la nostra dona s'assabenta després d'haver arribat a la conclusió de tot el seu camí dolorós de creixement. Pels homes subjugats a la propia mare, hauriem d'obrir un altre blog i no em sembla el cas.

Comentarios

Entradas populares