lunes, 26 de marzo de 2012

LA CORRUPCIÓ

No he viscut l'oprobi de la guerra, tinc sort. Ara vivim, patim temps molt difícils, els calés es concentren en pocs llocs i en poques mans. Fa molt de temps que els "toques de queda" es van acabar en aquest pais, però va començar una altra lluita, la guerra per assolir el poder, de manera maquiavèlica dins d'una democràcia que ha anat mivant credibilitat de la mateixa manera que el nostre físic minva la seva bellesa i fortalesa fins a quedar-nos com prunes seques i la nostra mirada, que malgrat sigui encara lùcida, ha perdut llum i la brillantor de l'efímera joventut, la vida, ho dic sempre, és una presa de pèl.
Es curiós, els diners, que fisicament són poca cosa i tot i semblar inermes, maten, com si fossin un verí. Fan molt desgraciada a gent que mai en té prou perquè s'ha endinsat en una espiral sense fi de cobdícia. Sense adonar-se han esdevingut éssers mesquins, el verí del diner se'ls ha introduit en la sang, com una droga forta i no hi poden fer res. 
El món de la política és el més contaminat, on es concentren la major part de les víctimes que cauen en aquest cercle viciós, però no hem d'oblidar que el dia a dia acarícia sense voler-lo aquesta substància perillosa que surt de la corrupció. Molta gent es podreix anant al darrera de calés i més calés. 

Once upon a time, com començen els contes en anglés, els homes anaven a la feina i les dones es quedaven en casa, badant la llar, els fills, i procurant que tot estigués a punt i en ordre per quan tornés el cap de família. La promiscuitat en les dones era molt més baixa perquès aquestes estaven sometides i en molts casos, no se sentien lliures, al poder del mascle autoritari. Amb el pas del temps, que dos cops a l'any va endarrera i endavant d'una hora, depenent de l'estació, les dones van començar a participar en el món del treball, a poc a poc van començar a feinejar fora d l'àmbit familiar, fins a arribar a tindre una feina igual, o fins i tot més rellevant que la del seu home. La promiscuitat de la dona ha crescut de manera ineluctable. Ara és més lliure, ja no depén econòmicament de l'home i pot fer amb la seva sexualitat el mateix que anys i panys feia l'home de manera gairebé premiada amb l'orgull d'ésser un bon mascle. 
Dones sempre més masculines i homes sempre més femenins és el que dicta la moda, els prototípis que varem interioritzar fa uns anys han canviat radicalment. Crec, sincerament, que la cosa s'estigui desbordant una mica, jo veig a l'home sempre més dependent de la dona, però en el seu instint li agrada sempre la "caça" i continua rebutjant a les dones "fàcils". La dona, al contrari del que varen fer les seves àvies, "donen la patata" amb massa lleugeresa, perquè ara ja són lliures i volen gaudir per la mare que els va parir, per l'àvia i la besàvia. Així que vivim una revolució total, una societat corrupta, i una societat on els homes volen una loteria, no una senyora, la dona tessora que s'obre, guanyia calés, en alguns casos el manté i quan s'ha cansat, a caçar un altre premi. Com deia una meva amiga italiana: "la patata, a gratis, non si da", oi que no?

No hay comentarios: