martes, 20 de marzo de 2012

EL CEL GRIS

De vegades, la vida és com un passadis obscur amb decrèpites muralles, la comunicació amb l'exterior es fa feixuga entre un pilot de pedres. A la part del nord de qualsevol sud, generalment tenim sempre un cel gris plom que colora la vida d'un cert dramatisme indubtable. El passar dels anys esdevé més violent a sota un cel aspre, els crepuscles tardorals no són encesos i el dia s'acaba amb una agonia esqueixada. 
Demà comença la primavera, demà serà un altre dia, demà, al nord de qualsevol sud, molt probablement ens aixecarem a sota un cel gris plom.
Bona nit a tothom.

No hay comentarios: