lunes, 12 de marzo de 2012

ANIMALS I LLIBERTAT

Jo no sé molt bé què faig escrivint català, ni tan sols perquè he aprés aquesta llengua. Em va succeïr com amb l'italià, vaig començar a endinsar-me en una cultura i un cop vist que m'agradava, vaig voldre conèixer-la. L'important del fet no seria que escric en català si nò que sóc lliure de fer-ho.
Aquestes gavines fotografiades a Itàlia, regalimen una llibertat que només l'inexorable pas del temps coartarà, probablement posant fi a una vida volàtil. Sembla que una estigui esbombant l'estrès que comporta una existència animal, sensitiva i no racional.
Jo no sóc molt amant dels animals, quan era petita vaig conviure amb gats i gossos i he crescut amb aquesta mena de bèsties domèstiques, però ara que ja sóc gran, sincerament, no els trobo a faltar a casa meva. La convivència amb un animal domèstic et condiciona la vida i al mateix temps, la llur existència es veu limitada per la teva. Els has de dedicar minuts, hores, temps i amb el pas dels anys he esdevingut més egoista i menys sensible a la satisfacció que et pot donar la mirada tendra d'un gosset assegut al sofà fent-te una companyia incondicional i fedel, tot i que potser estaria més a gust corrent per un camp, però com que els propietaris han fet de l'animal un "amic imaginari" segur que donen per segur que a casa tancats és el lloc ideal per aquestes bestioles.  Probablement estigui equivocada i el problema el tingui jo, potser hagi desenvolupat alguna mena de fal·lera, en aquest punt no tinc massa seguretat, però hi ha un argoment del que sí que estic segura i és que considero un error als misantrops que posen al meteix nivell o de vegades inclús en un pla superior als animals respecte a l'ésser humà.
Ara segur que la he dit grossa, apa, me'n vaig a dormir i a somniar amb la melodia gairebé sacra de ocellets selvatges. Als que viuen lliures no els has de canviar l'aigua ni donar de menjar, i canten millor perquè no estan tancats en gàbies, són lliures de la ment humana que molts cops empressona animals a canvi de fedeltat i companyia.

No hay comentarios: