Dedicat a un bon amic

Avui tinc ganes de escriure en català, és una llengua rica d'expressions, que com succedeïx en italià defineixen molt bé el concepte que tenim al cap i volem transmetre mitjançant el llenguatge, com per exemple: "anar de bòlit". Sembla que hi hagi un emparentament entre bòlit i el llatí bolus "tirada de daus", bé, dit això que sempre queda bé fer menció al llatí, haig de dir també que hi ha una diferència entre el català i l'italià. El català, com deia el mestre Josep Pla és de construcció senzilla, com escrivia l'escriptor Azorín: la persiana és verde, els olius són de color platejat quan bufa la tramuntana. L'italià fa molt us de les frases llargues com el castellà, de les subordinades, del conjuntiu. Per això el català és molt ric d'adjectius, com  és diu en italià...el català "va al sodo della questione", és a dir, va al gra.

Fa temps, no anys i panys, però fa un po`de temps un tipus em va retreure que jo no mirava la televisió i que només em fixava en allò que m'interessava. Bé, reflexionant, això fa part de tots nosaltres, la mateixa publicitat és subliminal i destaca allò que interessa a la societat. A mi la televisió particularment segueix essent un aparell que no m'interessa absolutament i entenc que el retret d'aquest individu era perquè senzillament jo "gli stavo sui coglioni", és a dir, que no li queia molt bé i només veia defectes un darrera l'altre, potser perquè no s'havia mirat al mirall, perquè segurament s'hauria espantat. El temps passa i tot ho cura, els retrets malintencionats s'esvaien en l'oblit i els éssers d'aquesta mena començo a considera-los una mica endarrerits mentalment. Caro, estimat individu, suposo que si llegeixes aquestes linees saps que parlo de tú, et vas desfogar molt bé menyspreant-me però en realtat ets tú que has d'aprendre a "compatir" amb els demés, ja que t'agrada tant el Cristianisme, no donis la moneda al pobre per "togliertelo dai coglioni" o per haver tú una satisfacció, si nò per assolir l'agraïment del Creador...si després el que pateix et dona les gràcies, encara millor, però al menys intercanvia dos paraules amb la persona que pateix, no donis la moneda "anant de bòlit".