domingo, 22 de enero de 2012

EL PINOT NEGRE

No tinc ganes de parlar de les noves mesures del govern italià, per això estan els diaris i a mi no em paga ningú per deixar escrita l'informació. Però hem de recordar que l'actual Presidente del Consiglio és un home lligat al sistema dels bancs i de l'economia. Segurament que abassarà el dubte públic, però a càrrec de la població. L'altre dia vaig presenciar la vaga dels taxistes que es queixen perquè ara es molt més fàcil obrir una licència, el que vol dir que fote directament als que tenien ja el negoci obert durant molts anys. Els preus? es reduiran??? uhmmmmmm tinc els meus dubtes. En fi, tot per el poble però sense el poble, tornem a la mateixa situació de sempre oi? 
En canvi volia parlar del pinot negre, ahir em vaig emborratxar amb aquest vi, ja el coneixia, no és dels meus preferits però està bé, el que passa és que és una mica massa fort, té 14,5 graus i els meus 48 kilos no suporten una ampolla i mitja. 
Avui és diumenge, estic a Genova, el cel és gris i l'ambient més aviat húmid, l'activitat comercial aqui no es ferma mai, els negocis són oberts, per això no hi ha problema, però es respira l'olor de diumenge des de altres perspectives: Poca gent pels carrers, llums enceses en els apartaments que acollen misters endiumenjats, cotxes que no es mouen del lloc on varen ser aparcats ahir a la nit, cansament físic i mental, reflexes més lents, el brogir de la ciutat sembra haver anat a fer una pausa fins  demà cap a les sis i mitja del matí, quan els cotxes i els "motorini" tornin a engegar els motors per començar un dilluns que encapçala l'inici de la setmana, d'una setmana incerta perquè fa part del futur i el futur sempre sempre és incert.
En aquesta quietud vespral, rep els canviaments del meu estat anímic en una mena de confusió de coses bones i dolentes, i completament sola m'enduré aquest pes per a tota la meva vida, cal acceptar-se. 
De vegades, faig la temerària de la mateixa manera que la cresta de les onades, de vegades, semblen fetes d'un metal afilat, però es tracta només d'un efecte òptic, en realitat sóc feble i ploramiques, tinc la llàgrima fàcil, tot i que m'estic robustint amb el pas dels anys, que a abril seran trenta set. 
Bon diumenge.

No hay comentarios: