sábado, 31 de diciembre de 2011

MALETES

Quan era petita , varem anar de vacançes a Mallorca, a casa d'uns parents de parents, doncs, aquesta mena de persones que coneixes de llunyà però que no freqüentes sovint, doncs, els podriem encaixar dins del concepte coneguts perfectament. No tinc massa records, si no fos per les fotografies que va fer el meu pare amb una càmara fotogràfica que li va costar mil pesetes. Com veieu tinc tendència intimista en els meus escrits, i sol parlar més del passat o del present, car el futur és un temps incert que m'acollona molt i en el que no tinc massa confiança, no hi refio, potser per això m'aferro al passat, és el que conec i del que puc parlar. 
Fa temps vaig llegir una frase que diu algo així: "el passat ens encadena i el futur ens tortura, vet aqui perquè se'ns escapa el present", no recordo l'autor i tampoc si els verbs encadenar i torturar estàn posats en  l'ordre de  la dita original, però tampoc canvïa massa el significat. Ho sento per l'autor perquè he fet la frase meva, però ara amb els buscadors d'internet segur que hi surt l'escriptor en questió.
Aviat deixaré les terres basques per endinsar-me en el meu estimat mediterrani, i això m'ha obligat a començar a fer un parell de maletes. Quina dificultat!!!! Déu n'hi do!! ara entenc perquè la gent que s'ho pot permetre no es fa les maletes, se les fan, és una cosa que m'aclapara, em fa molta nosa i abranda el meu caràcter més ansiós. 
Començo amb una llista en la que escric tot el que haig d'endur i vaig fent creus als objectes ja estesos a dins de la maleta de manera que ocupin el menys espai possible. Vaig afegint bàrtuls que són més o menys feixucs depenent de l'estació de l'any. A l'hivern és inevitable omplir-la de baluernas i és això el que em treu de polleguera. Arriba un punt en el que aquestes bosses endurides i quadrades amb rodes començen a estar plenes de gom a gom i pràcticament no hi has posat res, el límit dels kilos que es poden portar bruela quan la poso a sobre el pes que mai dona una mesura justa, però més o menys em faig una idea.
Avui el meu pare m'ha dit: "tranquil·la, ja et faig jo la maleta" i ha iniciat a treure d'aqui i d'allà, quan he vist la maleta tota grapejada i feta com si estiguessim en els anys 70 per anar cap a Mallorca, quan les maletes es feien  com les meves croquetes plenes de grumolls, no ho he pogut evitar, un udoll ha sortit del meu cos com els petards sortiran dels balcons aquesta nit per acomiadar un any elefantiàsic.
Que tingueu un bon any 2012, tot i que suposo serà com tots els altres, amb una mica de tot i s'haurà de lluitar molt perquè les maletes, ja no es fan per anar de vacançes a Mallorca. Us deixo una foto de la meva estada en aquesta illa, any 1977.


No hay comentarios: