sábado, 26 de noviembre de 2011

MINDUNDIS


A més d'un li diria jo això. Recordo perfectament quan en els difícils anys vuitanta, després de mirar a la tele al meu estimat Espinete, sortia un programa de cantants i ballerines sincronitzades amb una coreografia molt monòtona. Tot just en aquest moment jo cridava: "amoma, tu novio está en la tele", doncs, la meva àvia estava enamorada d'aquest senyor: Juan Pardo, i de les seves cançós, de lletra senzilla i enverinada com un dard. Després d'escoltar-lo dos cops, és com si haguessis menjat tres kilos de gelat de xocalata, però el primer cop, tot s'ha de dir, crea bon rotllo.
No sé que fi ha fet Espinete, i tampoc que destí ha tingut aquest senyor, tampoc m'interessa massa, el temps passa i les preocupacions canvien, però ara entenc una mica més a la meva àvia, en Juan Pardo no estava res mal físicament i més d'un home es mereix un "rapapolvos" com Déu mana, com el que aquesta cançó transmeteix.
A dia d'avui, els homes busquen la satisfacció, divertir-se amb una noia i si no en tenies intenció, ja podies haver avisat, maca, les cartes a sobre la taula, que això és una partideta. En fi, no cal que digui que estic molt decebuda del géner humà en general i sobre tot dels homes d'aquesta època que ens toca viure. "Pelacanyes", "mindundis", en fi irresponsables és la millor definició que em vé al cap, perquè no vull pensar malament del tot.

No hay comentarios: