EXPRESSAR




Poder expressar-nos és un ben preuat, un dret que s'acluca darrere les montanyes, com una tarda de sol esmorteïda, quan la temença fa palesa en les nostres vides, les boques queden closes i la paraula dona espai a un silenci que panteix una ràbia satànica.
Vivim una democràcia que a poc a poc s'anirà fermant sempre més curta, és esgarrifós que es vagin fent sensibles i presents temps passats que passen per l'imaginació dels més grans, dels que es graten el clatell amb una ungla esmolada mentre s'evadeixen de si mateixos pujant al terrat a badar. El començament d'una nova época sembla haver perdut tot caràcter, encara tenim la finestra de l'expressió oberta sobre el món divers i lliure, però els llavis ens tremolen una mica segons de quines coses volem parlar i acabem fent el comentari que el món ens suggereix fatalment: "Si Déu no ens ajuda, això està a les acaballes...valga'm Déu!!.

Comentarios

Entradas populares