VISITA AL METGE

Al Pais Basc tenim el sistema del copagament en sanitat, és a dir paguem un porcentatge del preu de les medicines que comprem, però aquest no és el cas que m'interessa. Avui m'he adonat de que tot a tothom no és possible, "non ci stiamo tutti" diria un italià.

El comportament del metge que tinc ara de capçalera m'ha confermat el que vaig llegir l'altre dia en un llibre de Pla: que la modèstia no té res a veure ni amb l'orgull que ens dona la pobresa ni amb la vanitat dels ressentits. Aquest metge, era una persona molt sensible i al mateix temps just, una persona sense gaire miraments a les costums socials que requereix una educació correcta, però la seva mirada traspuava una sensibilitat protectora pels seus pacients i preocupació per tots aquells als que no pot arribar-hi. Gran persona Iñaki, mentre scriveva a l'ordinador, com ho fan la majoria dels metges, mentre estàs allà assegut a la cadira esperant que et diguin, com en el cas del meu pare, que no li val la pena operar perquè el cost de l'operació seria molt alt pels anys que li queden de vida, enlloc de quedar-se en silenci, explicava el que feia i repetia constantment que m'escoltava amb interés. Tant de bó la societat fos plena de gent amb la sensibilitat de Iñaki. L'impaciència de la gent li ha estressat i hi ha hagut un moment en que d'una manera lleugerament brusca ens ha demanat tranquil·litat a tots els pacients que esperavem asseguts al passadís. Després se n'ha apenedit de la seva reacció, lleugerament brusca, però de la seva mirada de vidre brugia el penediment més sincer d'una ànima modesta.