UN MÓN TANCAT A L'AMORALITAT

Hi ha un món on els rellotges no marquen l'hora, on les telecomunicacions desapareixen per donar espai a la comunicació més personal, on viure es converteix en un treball molt fort, on les mirades humides es piquen l'ullet amb una dolça empatia. En aquest món tancat amb clau a una realitat cruel, hipòcrita, intoxicada de comoditats banals i en la que per diner es firma qualsevol contracte, es passen les hores que l'inexistent rellotge marca, enmig de esgarips esmolats per la gana d'entendre tot plegat, d'una grisor esmorteïda.

Les formes més polides i intenses de la intel·ligència lluiten per l'amor intens de la vida, allunyades del progress generat per la productivitat de les ciutats més modernes.

Dilluns matí, són les vuit, en el panorama urbà, els treballadors es preparen per encarar una nova setmana de feina, els estudiants tornen a les escoles i universitats i els habitants d'aquest món tancat amb clau es complauen en el dolor o la joia que els priva de tenir una visió tranquil·la i clara de la vida, és un isolament que tanca la visió del món exterior, és la contemplació desinteressada de les coses.

La llum del matí mor als vidres de les finestres, també tancades, però la presó de l'ànima la constitueix el món exterior, curull d'amoralitat.