LECTURA DEL DIARI

En trobar-me davant del diari, m'envaeix una impotència profunda. Una xifra: cinc milions de desocupats és la notícia protagonista, però segueixo llegint i m'entren ganes de fer servir el diari pel que sempre s'ha fet servir a Espanya durant molts d'anys: netejar-se el cul, però sóc de la generació que va començar utilitzant per la higiene més intima el paper de l'elefant, ho recordeu? Déu com gratava! era d'un color groguenc i molt aspre, ho recordo perfectament. Després va vindre el progrés i la competència de marques, fins a arribar a papers amb olor a roses silvestres. Així que, serà millor fer servir els diaris per riure una mica de tot plegat.

La xurma de la societat es disfressa amb xaqueta, camisa i pantalons (això sí, sense corbata, no hem de perdre les bones costums), l'armen de bastons, pals i armes s'ha quedat a casa, si no volem hòsties, s'ha de dialogar, i tot just en aquest moment el "president" Don López, ben empolainat, enravenat i amb una punta de vanitat obre la mà als seus nous companys de feina. Tot sigui pel negoci. Però què s'hi podria fer! això és com un infart en un avió, es necessita un metge ràpidament i no el tenim. Els precedents es posaven a la mateixa alçada de la fatxenda violenta i tampoc era solució.

Fa molts de temps que vaig llegir un llibre "La democracia en América" de Alexis de Tocqueville, tinc la dèria de llegir i darrerament en català. Bé, aquest llibre explicava el pas d'una societat aristocràtica a una altra estamental. El problema que veig ara mateix és que les bones formes aristocràtiques s'han perdut i els canvis estamentals només es produeixen en sectors com el de la corrupció politica. La cultura, per exemple, està gairebé deixada de la mà de Déu, abandonada en una lleixa, eixarreïda i empolvorada i en aquest sector és molt difícil passar d'un estament a un altre. Amb el canvi de societat, en teoria, s'hauria d'haver potenciat el respecte humà, el valor, la posessió de la llibertat que es desitjava i el bon ús d'ella. Què ha passat? perquè no ha sigut així? Crec que la resposta és que el poder és massa perillós.

Seguim llegint el diari? total, ja tenim paper higiènic de qualitat...bé, aqui al Pais Basc, a Vitòria concretament, tanca l'empresa DAEWOO, la dels frigorífics...serà que ja no es compren yogurts, llet, ous, carn, peix...o es compra dia a dia com feia la plebe en la societat aristocràtica. Aleshores perquè volem una societat estamental? de què ens serveix el dret a votar? no guanyarem res, tot està perdut en el pou del poder polític dins d'un sistema d'oclocràcia. La democràcia s'ha prostituit fins a perdre completament tota la seva dignitat.

El 20-N, no votaré perquè sento que el meu dret a votar és una autèntica presa de pel. Hi ha tants partits polítics com marques de paper higiènic o de netejar la roba, quan arribo al súper m'atabalen les ofertes de l'alterosa i llarga quantitat de firmes de productes. Els polítics, no només no em representen, si no que a més a més han perdut tota mena de dignitat. Avui Rajoy, amb la seva barbeta gairebé blanca ben acurada, proclamava "austeridad, no se puede vivir por encima de nuestras posibilidades", tot just abans d'anar a dinar, segurament que el vi que ha pres per l'àpat a Galícia té el mateix preu amb el que menja una família de quatre membres una setmana, per no parlar del bon marisc que haurà degustat.

Jo no estic indignada, jo passo de tot aixó, com ja he dit en altres ocasions, al menys en la època de l'imperi, els governants tenien la dignitat de suicidar-se, ara ni tan sols baixen el cap de vergonya, són com bèsties amb una ràbia satànica.