domingo, 16 de octubre de 2011

LA JUNGLA DE LA VIDA


L'estiu al juliol va ser absent però s'ha ficat al bel mig de la tardor i d'aqui no es vol moure. Per a mí fenomenal, aquest cel blau sense un sol borrall de núvol i amb un sol espatarrat em puja l'ànim. Aqui, a nord no ens lliurem d'una boira espessa ben entrada la nit, però la boira sempre porta al migdia de l'endimà claror, sol i cel blau.
Però ull! no us refieu massa, sempre hi ha alguna animeta piadosa ben disposada a aigualir-nos el dia, i el que faci falta. No escric això amb acrimònia, ni amb la més lleu reticència però abans o d'hora, els boletaires s'endinsaran en els boscos, després d'uns dies de pluja fina i persistent, per anar a la caça dels bolets, com els que em van surtir aquest estiu als arrels dels meus geranis. La calor els ha fet desaparèixer, tot i que no pensava menjar-los, després que m'haguessin dit els experts que probablement serien tóxics.
Ací em trobeu, furgant en la jungla de la vida, aquesta petita avinentesa que tenim: la vida, sovint esgrogueïda per les passions de l'enveja i maldiençes amagades sota una pell de generositat angèlica i de timidesa sorprenent.
Pel meu caràcter, tinc tendència a gaudir més del normal els bons moments i a patir també més del normal, aquells moments de la vida que ens agradaria oblidar aviat. Per sort, aquests darrers dies la meva personalitat s'apropa més a una mena d'estat de gràcia desproveït de pena i desproveït de glòria, però això sí, és un estat cert.

No hay comentarios: