sábado, 22 de octubre de 2011

El primer cop que vaig sentir parlar d'aquest senyor va ser als wáters del col·legi de les irlandesas parlant amb les meves companyes, tenia sis anys i no recordo perquè parlàvem d'aquest senyor, mai hauria pensat en aquells anys vuitanta que acabaria així en el 2011. Bé, he trobat una poesia que em sembla adient a aquest acontecimient històric. Bona nit.

En la meva mort

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel



No hay comentarios: