TOT ÉS CÍCLIC

Sembla que la situació sigui delicada, em refereixo a la situació econòmica de la gleva. Gairebé tothom fem part de la gleva, m'agrada aquesta paraula. Les famílies que tallen el bacallà són poques com en els temps de la guerra, però no m'interessa el passat, ni què hagués succeït si la televisió o internet s'hagués inventat en els segles de l'Imperi. Jo crec que tot és cíclic, tot segueix el moviment circular d'un cos esfèric com la bola del món.

Amb la crisis jo m'he convertit en autoadicte, faig el que em surt de la freixura del cor. Vaig decidir aprendre català sense que m'hagués tocat la rifa, però tanmateix  vaig continuar amb el meu desig de fer-me una cultura diferent a les que m'envolten, llegint llibres vells i no premiats que tancats s'haurien perdut en la desolació d'una vida amb un destí més cruel, com la de molts altres llibres, suportar el pes desequil·librat de la calaixera o d'alguna taula rebregada. 

Hauriem d'estar enquimerats per l'inanitat d'un materialisme sempre més present, però en temps de crisis, hi ha qui s'hi troba com peix a l'aigua i aprofita per comprar sabates amb sivella de plata a pesseta el pam, hi ha qui està molt empipat i preocupat pel futur de la seva empresa, malgrat tinguin les tasques personals plenes de calés i n'hi ha, com sempre, qui no té per menjar o per pagar el lloguer o l'hipoteca i el carrer sigui la seva destinació més propera. Donant un cop d'ull als diaris, imagino que la cosa no millorarà gaire. Les tasques dels que tenen el poder són com autèntics paltrucs, no s'acaben d'omplir mai, i d'altra banda, treballant ningú es fa ric ni adquireix dignitat, això són invencions per justificar l'explotació del món del treball, però "tanto di cappello" o el que és el mateix "barret" per la classe treballadora que és, sense cap mena de dubte, la classe que fa evolucionar la societat. 

No ens enganyem....amb els diners llargs tota la vida s'ha emmudit un xivarri que feia nosa i s'han silenciat molts mots incòmodes. Això es fa i es continuarà fent, tot és cíclic, el problema és que no sé ben bé en quina part de la bola estem, és a dir, no sé què tocarà per l'endemà, el futur sempre és incert i acollona. 

Del que es tracta és de no tenir deutes, això és important per no rebre un juli de mastegots, les famílies tenen deutes, els governs tenen deutes, qui més qui menys tothom té un deute, si hom no té un deute sembla que no sigui sociable, és com si fos la malaltia crònica d'aquesta crisis: EL DEUTE. Si Vosté té un deute, és un més, no s'amoini però tampoc es quedi tranquil com si no passés res, només tracti de obtindre calés al més aviat possible. Els símptomes del deute són aquests:

-Tibantor constant

-Tremolor de mans quan ens trobem amb les persones que no hem pagat.

-Insomni.

-Sudoració nocturna.

-Estrabisme (casos molt raros)

-Desapareix la veu (casos molt raros)

Fins ara no hi ha cap medicina, ni cap vacuna, en alguns casos es presenta fins i tot de manera imprevisible, tot i que generalment és degut a una vida de disbauxa, és com tindre la "gota". L'ùnica solució que hi ha fins ara és PAGAR.