SETEMBRE

Oh mio caro Setembre, aviat te'n aniràs amb el dia trenta i fins el proper any no hi tornaràs. Encara no t'he dit res, però ets el meu mes preferit, ets un tendre comiat que fa olor a herba seca, a llàpis i a sabates noves. L'animació estival dels jardins i les piscines a l'obert, han deixat l'espai a un núvol de mosquits en deliri i als nens més petits que en companya d'un ànima propera passen les hores, mentre el germà més gran estrena estoig a l'escola.

Oh mio caro Setembre, bufant acaricies les fulles, encara verdes, dels arbres voltejant-les amb superba delicadesa i podem gaudir d'un suau color platetjat que tenen algunes d'aquestes fulles pel darrera, encara verdes.

Ei caro Setembre, no diguis res, però t'estimo més que a l'ardent agost, ¿per què no li demanes un dia més a l'any?. No em sembla just que tinguis menys dies que el mes que et precedeix. L'agost no és més que un fannullone, ho saps, hauries de lluitar per treure-li dies que són els que us donen la vida als mesos i els que consumin els mortals, amb el cicle vital que penja del fil que sosté al calendari.

Oh mio caro Setembre, tots sóm conscients de que quan tu te'n vagis, ens començarem a llevar amb la boira de color de plom, viurem amb menys llum solar i la pàtina de les ciutats es tornarà d'una grisor que amagarà les vel·leitats dels ciutadans...m'ès difícil dir-te adèu fins al proper any, at the age of thirty-seven.