No tinc son
No tinc son, així que després del meu programa preferit La Nit dels ignorants, escriuré quatre ratlles abans de ficar-me al llit amb un glot de llet amb cola-cao, o sensa millor, per allò de les calories. Vivim una societat una mica estúpida, perdonin que ho digui però és que tot em sembla una presa de pel.
Resulta que els yogurts que tenen data de caducitat, es poden menjar encara un més després...tant de bó passés el mateix amb les persones, un mes després de la mort estiguessim encara per anar fent. En fi, avui ha saltat la notícia de la web col·lapsada del Senat, el dia en que es fan públics els ingressos dels senadors. Ja tenim el cos del delicte i els culpables de tot el que ens està passant. Avui he anat a comprar un cotxe, cal dir que gràcies a la crisis hi ha unes promocions molt maques,collonudes, però catxis dena, supondrà un esforç per la meva economia familiar, que no és inexhaurible com la dels polítics. Lo meu no és enveja eh? no es confonguin, lo meu és porca miseria, i perdonin l'expressió, però tinc ganes de fotre el calent home, perquè sí, perquè totes aquestes desigulatats entre gent que es trenca l'esquena per aixecar un pais que es dol pertot arreu i que aqui ja no hi ha més solució que o caixa o faixa, i l'altra gent que es trenca esquena, braços, cap i deixa la pell per vendre tot el que la gent ja no compra, o la gent que escriu poesia molt tendra però no té ni per menjar, o qualsevol persona que agafis del món del treball apolític, són enorms, cada cop més grans. Anem cap al precipici, les diferències economic-socials entre els polítics i el poble són sempre més i més grans.
Vaig a dormir, i deixaré els problemes per de aqui a unes hores, perquè com diuen a la Nit dels Ignorants avui ja és demà.
Resulta que els yogurts que tenen data de caducitat, es poden menjar encara un més després...tant de bó passés el mateix amb les persones, un mes després de la mort estiguessim encara per anar fent. En fi, avui ha saltat la notícia de la web col·lapsada del Senat, el dia en que es fan públics els ingressos dels senadors. Ja tenim el cos del delicte i els culpables de tot el que ens està passant. Avui he anat a comprar un cotxe, cal dir que gràcies a la crisis hi ha unes promocions molt maques,collonudes, però catxis dena, supondrà un esforç per la meva economia familiar, que no és inexhaurible com la dels polítics. Lo meu no és enveja eh? no es confonguin, lo meu és porca miseria, i perdonin l'expressió, però tinc ganes de fotre el calent home, perquè sí, perquè totes aquestes desigulatats entre gent que es trenca l'esquena per aixecar un pais que es dol pertot arreu i que aqui ja no hi ha més solució que o caixa o faixa, i l'altra gent que es trenca esquena, braços, cap i deixa la pell per vendre tot el que la gent ja no compra, o la gent que escriu poesia molt tendra però no té ni per menjar, o qualsevol persona que agafis del món del treball apolític, són enorms, cada cop més grans. Anem cap al precipici, les diferències economic-socials entre els polítics i el poble són sempre més i més grans.
Vaig a dormir, i deixaré els problemes per de aqui a unes hores, perquè com diuen a la Nit dels Ignorants avui ja és demà.
Comentarios