domingo, 18 de septiembre de 2011

EXCEL, ELS BOUS I ELS ANYS VUITANTA






M'estic posant al dia amb el programa EXCEL, una activitat molt profitosa en aquests temps d'atur que ens toca viure, anar fent càlculs utilitzant un sistema de caselles digitals és, com diria en Pla, la deliqüescència que emmarca un avorriment que sembla augmentar el silenci, francament posar-me amb l'excel em fa més mandra que escoltar un discurs polític o el festival de San Remo.
D'altra banda ara que estem en un moment econòmic decadent, si les empreses estàn enviant a la gent a l'atur, si estàn tancant pertot arreu, no sé ben bè què faig jo fent càlculs amb caselles digitals si, a més a més, m'avorreix enormement, però ningú ha dit que la vida sigui lògica, ni justa.

Quan era petita res em divertia més que anar a sobre la pedra que arrossegaven els bous, al Pais Vasc es fan carreres de bous que arrosseguen pedres de molt pes, jo pujava a sobre la pedra i ale! al darrere dels bous, que davant la meva presència i sense deixar de caminar feien les seves necessitats més vitals, em passava tota la tarda allà amunt i em sentia com una mena de Heidi de Bilbao. Eren temps en els que els nens del barri jugàvem tots junts pel carrer, sense que ens haguessim de preocupar massa del tràfic, un mínim això sí, sempre hi havia un de la culla que es posava en un punt d'intersecció de la curva amb un carrer estret i perfumat de flors i arbusts de tota mena i ens avisava als que estàvem amunt del tot, i que no podiem veure si arribaven cotxes, de la presència de vehicles. Aleshores si el noi o la noia deia: "no cotxe", aprofitavem per llençar-nos curva avall amb els patinet. Eren els anys vuitanta, i els nens berenavem un entrepà i fruita, res de "bollería industrial".

Jo vaig ésser una nena molt esquifida, com s'aprecia a la foto, sóc la nena petita del mig, la meva mare em tenia agafada de la mà a les Cuevas de Nerja. No tenia mai gana, però el cola-cao em feia tornar boja, Espinete i un got de cola-cao amb galetes era el paradís més preuat per a la meva petita existència. Quins temps més dolços.

2 comentarios:

SmallTour dijo...

Quan comencis amb les fòrmules, se't passarà l'avorriment i trobaràs els fulls de càlcul tant bons com el Cola-Cao o tant divertits com deixar-te baixar amb el patinet, i ja no ho voldràs deixar.

Si necessites algún truquet, estaré encantat de ensenyar-te'l.

Per cert, això del patinet també ho feia de petit, i també havia un que vigilava i feia de "guardia urbano".

Salutacions

Victor

Mercedes Lázaro dijo...

Gràcies Victor!! m'han entrat ganes de posar-me amb els càlculs!