sábado, 3 de septiembre de 2011

EL QUE JO VOLDRIA...

El que jo voldria és cultivar la vinya i treure les volves de vi, fer la pagesa, això és el que jo voldria. 
No m'agrada la ciutat i tampoc m'agraden els pobles massa urbanitzats curulls de buidor i amb un aire de tristesa definitiva. No sóc més que un ull despert que somnia amb uns xiprers i uns oms que m'arbrejen una mica l'existència tombal d'asfalt i llambordes.
El que jo voldria és canviar l'aldarull de la grisa ciutat pel so greu i avisador de les campanes. Un vent de tramuntana, esmolat, transporta per carrers empedrats aquestes campanades a uns veins asseguts als porxos de la plaça.
El que jo voldria és confessar les meves abjeccions a un poble de personalitat insubornable.
El que jo voldria és canviar la tristesa més pregona d'una ciutat que sent a l'aire la proximitat dels perills per l'amor intens de la vida que et fa sentir abrigat.
El que jo voldria és contemplar les clapes de llum del sol ixent que s'enfilen pels raconets de l'adormiscada persiana i que son l'inici d'un dia arremolinat de passions aguantades amb els ulls oberts.
El que jo voldria és saber utilitzar el sistema T9 dels sms, però no sóc capaç.
El que jo voldria és aguantar-me les tardes sense la necessitat imperial del xubaquet.
El que jo voldria és deixar de ser pueril i de fer el blot per esdevenir una güelfa encisadora.
I vosaltres....què voldrieu?


No hay comentarios: