DOS AVIS, DOS REALITATS


Vaig tenir dos avis, com tothom, el de d'amunt i el de d'avall. Reinaldo Puente Madinabeitia era un tramviari, és a dir, el conductor del tramvia a la zona de Bizkaia, l'avi de d'amunt. Va conèixer en aquest mitjà de transport a la meva àvia, una pagesa que anava al mercat, més aviat greixuda, però això sí, molt guapa, no perquè fos la meva àvia, que també, si nò perquè tenia molta mala llet i si d'algú racò em llegeix, haig de mantindre la compostura. El meu avi, aprofito dir-lo en català tot esperant que ningú proper ni viu ni mort ho entingui, no era fidel, a casa no ho varem sentir massa, però crec que es pot ser infidel i amar al mateix temps a "la otra". Encara recordo, quan amb ontze anys, vaig veure al meu avi tramviari e infidel baixant per les escales del "caserío" amb la cara desencaixada, i esbrinant llàgrimes dels seus envellits ulls pel traspàs de la meva àvia, que se'l va comunicar la meva mare sense acabar de baixar les escales. Jo en canvi, penso que cal donar temps al temps, per a tot hi ha un espai i un temps. Però els anys vuitanta eren anys de progrés i rapidesa...tant que ja ni tan sols tenim les torres bessones a New York.
Aitite, (així és diu avi en bask , al menys el bask de la meva zona) sempre recordaré la teva elegància i els teus "paragüitas de xocolota" que em portaves quan tornaves de les teves "caçeries". Saps que l'àvia sempre t'esperava de mal humor, però no m'hi fico més, que ja es sap...en les relacions personals no s'ha de ficar massa el nas.
Quinar sort que tenim a la vida, tot de "dos en dos" com els "donuts". Vaig tindre també un altre avi, aquest va tindre al meu pare amb una edat molt avançada, 65 anys. La seva dona, doncs la meva àvia per part de pare, en tenia 30 anys menys, més o menys, ara mateix no ho sé amb exactitud i ningú a casa ho vol recordar. El meu besavi, republicà i roig, era més jove que el meu avi, el pare de la meva àvia, que havia lluitat a la guerra de Cuba, Puerto Rico i Filipinas i era proper al Régim del Dictador Franco. El meu besavi, roig (com la Roja del fútbol) i republicà es va lliurar de la mort gràcies al meu avi, més gran que ell. El que m'atrau de tota aquesta història és que el meu pare, va aprendre a nedar a les aigues del mar Cantàbric, mentre l'avi roig (com la del fútbol) i republicà pescava "cabrachos". Eren altres temps, ara ja res és roig (ni tan sols la del fútbol) i republicà, tenim a la Doña Letizia ensenyant a les filles anglès i xinès gràcies a la democràcia. Res és natural, ara les amanides saben de plàstic, es venen al súper en unes bosses que les envolten d'olor plastificat. En fi, jo estic molt segura de que una guerra propera i molt delenta aviat ens farà canviar, els canvis sempre apareixen així, amb la guerra. Teniu casc?

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Jo sí tinc casc, en vaig comprar un als "Encants" de BCN pensantme que era alemany i resulta que era.... espanyol!!!! la mare que em va parir. A veure, m'he liat una mica amb el besavi i l'avi.... per uns moments he recordat allò de .... "LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE SERÁ CONSIDERADA LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE...."
M`has d'aclarir això de que el besavi era més gran que l'avi....
I bé, llegint l'escrit en alguns casos és podria dir "de casta le viene al galgo"....
Mercedes Lázaro ha dicho que…
Sí, efectivament hi ha una part equivocada, bé, el besavi per part de pare, era més jove que l'avi (sempre per part de pare). Doncs, el sogre era més gran que el marit de la seva filla o gendre. Fantàstic si ja en tens de casc!!! ens farà falta d'ací a poc, tot està per esclatar. Molts records anònim.
Mercedes Lázaro ha dicho que…
No no no no no no!!!!!! M'he tornat a equivocar...doncs, el gendre era més gran que el sogre o pare de la seva dona...ara sí!

Entradas populares