domingo, 11 de septiembre de 2011

ACABANT AMB PLA

Haig de dir que m'està costant acabar la lectura de Cartes d'Itàlia de en Josep Pla. No, si a la fi, hauré de donar la raó al meu amic en Joan Seseras...macatxo nel demoni!! potser hagi de mesurar les meves expressions, però aquesta m'agrada.
La veritat és que estic una mica tipa d'expressions recargolades, adjectius altisonants i d'anar constantment a buscar paraules al diccionari...ufff! quina feinada la lectura d' aquestes pàgines per una persona castellanoparlant pel matí i catalanoparlant per la nit, a estones també italoparlant, són les meves llengues i d'aqui no em moc de moment, ja veurem el curs de la vida a on em porta, potser acabi els meus dies parlant grec pel matí, galec a la tarda i genovès de nit. En acabar aquest post al meu bloc esquifit de lectors, espero que en Joan es quedi una mica més tranquil i em corregeixi les faltes ortogràfiques, com fa sempre des de que escric en català.
Bé, com he començant dient, amb prou feines estic acabant el llibre de en Pla...he descobert que la qualitat de bava de cargol, els grumolls tórtora, la delicadesa afuada del quietisme, els aiguamoixos i les miasmes fan que cada pàgina pesi més del que em pensava a l'inici.
En Pla era un hom erudit, no hi ha cap mena de dubte, coneixedor de l'art en totes les seves expressions, pintura, arquitectura, escriptura però aquest llibre se'm fa una mica feixuc. "Vida de Manolo" que el vaig llegir en castellà tenia un ritme més ràpid i era més entretingut pel seu contingut.
Ara estic en el capítol de Venècia...fixeu-vos, amb tot el que té Venècia per explicar el que m'espera...de moment us puc dir que la comparació "anar en gòndola és com passar una ploma de perdiu jove sobre una cullerada de xarop de poncem" ha engegat al meu cervell de pubilla a dides...aiutooooooo!!!!

No hay comentarios: