martes, 23 de agosto de 2011

ITÀLIA I


Blogger triga massa temps per carregar un video en el que me poso una crema protectora en una platja del nord d'Itàlia. Camogli.
Posar-se la crema al cos no és cosa que es fa en un tres i no res, cal llegir detenidament les instruccions del pot, de la mateixa manera que llegim el paper d'informació dels medicaments, que segur té un nom, però ara mateix no em vé al cap, dic això, perquè pot semblar irrisori el temps que faig servir observant la crema protectora.
Estic llegint Cartes d'Itàlia de Josep Pla, entre les meves primeres lectures en llengua catalana es troben els escrits póstums d'aquest escriptor empordanés. Des de l'any 2001 he viscut entre Génova i Bilbao, fins que la meva curiositat em va adreçar a terres mediterrànees més properes, com les contrades catalanes. Sempre he pensat que no es pot conèixer una terra sense endinsar-se en la seva cultura. No sóc turista, no m'agrada el turisme, però m'agrada veure turistes, sobre tot, perquè són la base d'un sector molt important de l'economia actual, el sector servici.
Em crida l'atenció la visió d'Itàlia d'un empordanés com a periodista, com persona que ha viscut, entre anades i tornades, gairebè quatre anys al "bel paese". Pel que vaig llegint, parla de l'italià com concepte únic, en general, no fa una distinció entre la Itàlia del Nord i la del Sud. Els anys en els que Pla va viure a Itàlia van ser els anys del feixisme, una situació socio-econòmica que no té res que veure amb la que jo vaig viure, suposo que això condiciona l'imatge que s'interioritza.
He trobat algunes frases al llibre que voldria destacar perquè m'han portat records de les meves experiències viscudes a Itàlia:
"Els agombalaments humans produeixen una impressió de frenesí habitual, contingut, però d'una intensitat latent extraordinària".
"A la Ligúria, la quantitat d'edificacions perceptibles des del mar o des de la terra és literalment extraordinària. La visió de les costes del mar de Génova des d'una embarcació, a la nit, ofereix un espectacle lumínic potser superior al de la Côte d'Azur. Els llums es toquen, les cases es toquen, els pobles no ofereixen solució de continuïtat."
"La primera condició de l'italià-la seva virtut més gran-és guanyar-se la vida per procediments empírics i aleatoris, dia per dia, instant per instant. Carregat de tots els estigmes del passat i de totes les il·lusions d'un esdevenidor incert, l'italià és un presentista nat. La gana diària, la fam permanent, és el motor de la vida italiana."
Bé, els agombalaments humans és un fet que es pot constatar perfectament al video que per la meva impaciència no he pogut pujar al blog.

No hay comentarios: