CONFESSIONS AL PAPA

Estimats lectors, no ho sabeu, però us estimo pel sol fet de llegir-me. Em llegeix més gent del que em penso...és que tinc un bon sistema de spywears...qué és un spywear? Vosté...vosté és un spyweare, no es preocupi, té solució, només cal acollonir-li una mica.

Xerrem una mica va...que en tinc de ganes...segur que la seva curiositat també en té...de ganes. Em presento: Jo vaig néixer a Bilbao, a la clínica del Doctor Usparitza, no vaig assolir els 3 kilos, hi ha un paper que diu que vaig pesar 2.100 grams...em fa vergonya, però és així, la meva mare havia de patir problems d'alimentació, no era una morta de gana, però tampoc en tenia de gana. Hagués preferit una morta de gana, m'hagués evitat molts problemes actuals.Una incubadora va mantindre el meu esquifit físic fins a les tres setmanes, moment en el que vaig anar a casa amb els meus pares insegurs de la seva relació i vida. Els avis, els tiets, si no els hagués tingut a prop, amb una parella com la dels meus pares no sé si ara estaria aqui escrivint. No recordo joguines amb els pares...sí recordo les lectures de la meva tia-avia, i el que em dol és que no em vaig poder acomiadar com Déu mana.

Parlant de Déu...ho sabeu que el Papa hi és per aqui, per allà...passant la Draga tot és possible. Veig que la gent creu en una religió molt seriosa, més de dins, pel meu gust massa fanfarra i massa bum-bum. Aquest matí he tingut un disgust molt gran perquè parlo italià i per confessar-te amb Bene cal parlar Anglés, Alemany, italià i francés em sembla...que us heu librat eh???? quina barra que teniu...jo no...parlo italià perfectament. Què li puc dir? vaig conviure amb jueus a Itàlia i només que pel fet de no sentir-me desarrelada vaig mantindre el meu catolicisme, però per la resta tant se'm fot. Pecats??? uffffff!!! en tinc i molts...no donaria a l'abast en un confessionari mòbil i de plàstic....ai Bene Bene....en fi, vaig a fer el xubaquet. Adéu siauuuuu