viernes, 29 de julio de 2011

L'ESTIU ABSENT






Aquest any l'estiu és absent i els raigs de sol brillen per la seva absència, mai millor dit. Aquest any al nord de molts suds no superem els vint-i-cinc graus de màxima temperatura i dormim amb dos mantetes d'hivern (jo al menys).
Aquest any tot és molt insensat,  tot és molt més fred i trist que de costum, des de el temps fins a la situació econòmica de les famílies treballadores. 
Aquest any la calor ha fugit cap a indrets que ja coneix i s'ha oblidat de les zones que quedem més a nord. Es veu que l'estiu deu tenir alguna mena de deute amb aquestes contrades i per això s'amaga baixant les temperatures, com un ocell fica el cap a sota l'ala amb un clima de recolliment, amable i passador, com el que ens transmet la pluja; El gust d'estar dins una casa en una habitació confortable, mirant com regalimen les transparents gotes d'aigua i llegir qualsevol paper sota la llum d'una l'àmpada acostada.
Aquest estiu no està per gaires brocs, el sol no té la llum prou resplendenta i les platjes no fan olor a crema protectora. Què hi farem, suposo que la nostra pell ho agrairà en algun sentit, el sol, tot i ser una font important de vitamina D, crec que és la D, no conec molt bé l'abecedari de les vitamines, també és un factor de risc per l'envelliment precoç i la causa de diverses lesions de la nostra pell.
Hem de desdramatitzar diuen els experts en salut mental, doncs, si no hi ha sol ni calor a l'estiu, tampoc ens queixarem bufant: uffff quina calor!! tot té els seus avantatges, també estarem més preparats per l'hivern que vé, no passarem d'una ondada de calor a un fred esgarrifant.
Ara mateix, però, em vé al cap, que potser un cop hagi escrit tot això, podria ser que començessin a pujar les temperatures per tot arreu i aleshores això seria un escrit insensat, com l'estiu que ara mateix estem vivint.
Tot i que parlo català, per motius desconeguts del meu espèrit, visc a Bilbao, i aquest estiu hem tingut vint-i-un dies de pluja per aquestes terres, això sí, els pagesos diuen estar contents perquè al camp no li falta ni una gota d'aigua, mai millor dit. 
A les meves flors, les que tinc al balcó de casa meva, als geranis els han sortit uns veïns perillosos: bolets, uns bolets que, pel que  m'han dit, són verinosos, i mentre tothom té pressa i va com un boig esverat, jo m'estic a contemplar les meves flors amb els seus nous veïns, perquè ves a saber si podré mai tindre l'oportunitat de tornar a veure geranis amb bolets.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ja vaig dir en el seu moment que l'estiu és una merda. L'estiu tot s'ho menja, tot s'ho emporta. Espero que aquesta vegada no et confonguis de persona, segons quines confusions, ofenen,

XAVIER dijo...

Són moments molt difícils en què estem passant moltes famílies, però l'ésser humà es caracteritza per adaptar-se a qualsevol situació, jo aconseguirem tirar endavant, haurem que m'hagués de molts privilegis que tenia, però el llevar-me cada dia, tenir salut i veure els meus nens créixer és el que fa seguir endavant.
Em a agradat molt la teva descripció de l'estiu, una salutació.

Mercedes Lázaro dijo...

Gràcies Xavier, una salutació.

Sí anónimo ja sé qui ets :-0, gràcies a tú també.