VERMEER EL GEÒGRAF.

Pla, el meu escriptor de referència, deia que un pintor ha de ser un home que pinta tot el que veu, que si els surrealistes sapiguessin pintar un riu, dos arbres i unes muntanyes ho farien, o si sapiguessin pintar un cavall tal com és, o un ocell. Vaig tenir l'oportunitat de veure al Guggenheim de Bilbao aquesta exposició de l'Edat D'Or de la pintura holandesa i flamenca del Städel Museum. Una altra de les coses que Josep Pla escriu sovint sobre pintura és que tothom s'enten de pintura, doncs, això em dona embranzida per parlar d'un quadre que em va cridar especialment l'atenció: EL GEÒGRAF, malgrat no estigui classificat com un dels millors quadres d'aquest artista del segle XVII, Johannes Vermeer van Delft, que va viure concretament des de octubre de 1632 fins a decembre de 1675.

Vermeer fa un ús de la llum espectacular, através d'una ampla finestra típica d'un estudi de l'època amb relleus de fusta, deixa passar una lluentor que ens descobreix tot el que hi ha en la habitació d'un geògraf, el geògraf de Vermeer.

Les ombres i les claredats donen realisme als replecs dels vestits que cobreixen la nuesa del protagonista de la pintura, i a la mena de llençol que se suposa defensa de pols la taula on el geògraf estudia els seus plans i dibuixa amb un compàs superfícies terrestres.

Els objectes que hi ha al darrera dels dos homes, l'armadi, la cadira, la bola del món, tot està impregnat de realisme, de costumbrisme. Vermeer fa part de la denominada Edad de Oro Holandesa, i no li esfugia cap detall, està considerat un gran artista del Barroco.