martes, 7 de junio de 2011

SOCIALISME I SENYORETES ; JOSEP PLA

Estil llegint el tercer llibre sobre la vida i obra de Josep Pla. M'agradaria enriquir el meu blog amb alguns trossets del llibre:

1 d'abril de 1980
Pla continua palrant durant el dinar:

-Vostè creu en el socialisme? Jo, no. El socialisme vol implantar una societat de pobres, i, dispensi, a mi m'agraden és les societats de rics...El socialisme són cooperatives. I al davant d'una cooperativa sol haver-hi un lladregot. Aquest és un país de lladres, sap? Fins i tot a les capses de "mistos"on diu quarenta fósforos, si les compta bé, veurà que sempre n'hi ha trenta-nou o trenta-vuit...o trenta-set! No hi ha cap serietat. Sap en què consisteix el socialisme, aquí? O al menys en el que volen? Els socialistes han tingut sort de no guanyar aquestes passades eleccions al Parlament de Catalunya...han tingut sort, perquè em sembla que no n'hi ha ni un, entre ells, que sigui capaç de governar o almenys de començar a dir amb seriositat això s'ha d'arreglar...Però en Pujol...Ai en Pujol! Gran cuidado! El seu pare era de Darnius. Un dia el vaig trobar aquí en aquest restaurant. Un dia al vespre. Anava amb un senyor que em va dir que era de Calella... Sap que en Pujol, aquest xicot, va estar exiliat a Girona? Sí, en un carrer cap allà al Portal Nou... I és clar: devia anar a missa cada dia a la parròquia del Carme... Miri, miri com va entrant la gent... La gent vénen ara a saber què passa aquí, que s'hagi mort en pobre Mercader i la cosa no frassi... Aquest país, a més de lladregots també hi ha molts... com se'n diu això? Tafaners!, exacte, tafaners! Més que tafaneria és... digui la paraula: morbositat! Això mateix! Gent que no havia vingut mai, ara vénen per mirar com tot funciona igual.

[....]Mentre està així parlant , s'acosta una senyoreta. Amb timidesa. Amb un tros de paper en una mà i un llapis a l'altra. La conversa és aquesta:
Senyoreta: -Perdoni, senyor Pla. Puc molestar-lo un moment? Que seria tan amable de firmar-me aquest paper? És un record... I perdoni...
Pla: -Vingui, dona, vingui: com es diu , vostè?
Senyoreta: -Patrícia.
Pla: -Bufa! I d'on l'ha tret, aquest nom? Senyora o senyoreta?
Senyoreta: -Senyoreta...Em sap greu molestar-lo, però...
Pla: -No em molesta, no... Vostè és molt guapa...! I com que és tan guapa encara sigui senyoreta? El que ha de fer és perdre immediatament la virginitat! No em vingui amb virtuts, ara, vostè. Ja en tinc els collons plens, de virtut.
La noia queda força parada. Pla, mentrestant, comença a escriure una "dedicatòria", això exactament:
"A la senyoreta Patrícia, que és tan guapa, tan jove i tan alegre, li desitjo una vida trista, però positiva. Figueres, abril de 1980. Josep Pla."

Apali!!!!!

P.D. Aclaració: el títol és cosa meva, el llibre és diu d'una altra manera. Es el tercer llibre que llegeixo sobre la vida i obra de Pla.

1 comentario:

Roger Carbó dijo...

Com es diu el llibre on Pla diu això?
Gràcies!