lunes, 2 de mayo de 2011

VA ...PENSAMENTS

Escodrinyant la fosca del futur incert per una escletxa de la contrafinestra dels meus ulls d'ambre,
udolant la pau infinita del meu esperit, arrossegant moments d'un passat que fa tombarelles de tant en tant, i amb el que he crescut, desmenjament, d'acord.
Fins al cap de força temps no vaig descobrir que en teoria, no hi ha un cap, però la ralitat és que el vist-i-plau final depèn sempre d'un mateix.
Estic descobrint que jo també en sé, de somriure hipòcritament i de dir: "ens hem de veure més sovint" i "truca'm qualsevol dia", en moments que es poden considerar trobades casuals i indesitjades, això forma part de la comèdia quotidiana, però la màscara per amagar la decepciò del desti em fa sentir incòmoda.

No hay comentarios: