miércoles, 18 de mayo de 2011

Notes personals



No serveix a res la tendència a fugir d'aquest món quan no ens agrada el que hi veiem, ja em va quedar clar que la vida és un tango perquè els tangos són tristos, i que cal ballar cada pas que està destinat a sota els nostres peus fins a la fi, sense aturar-nos, perquè si ens aturem, serem utilitzats i manipulats en benefici d'altres.
No serveix a res no suportar-se a un mateix perquè a la fi, cal aprendre a conviure amb les propies neures i els arravataments de terror psicològic, amb els canvis d'humor sobtats i les frustracions acumulades al llarg del cicle vital.
Surt més a compte estimar-se tal com s'és, perquè l'altre camí, el del rebuig a un mateix porta a una surtida plena de punts de no retorn, i quan toques aquests punts, la vida resulta terriblement difícil. També és veritat que sempre es pot viure sense algú, i més ara que la gent ja no es mor d'amor, si és que s'hi ha mort alguna vegada, però per poder estimar als altres, cal saber estimar-se un mateix.
Les llàgrimes, per fi alliberades d'una tensió inusitada, rodolant galtes avall em fan comprendre que en molts aspectes sóc encara una nena, i probablement sempre ho seré, pel meu pare, sempre ho seré.
El pàlid sol de migdia a l'hivern quan entra per la finestra és una companya silenciosa i comprensiva, solidària, però m'agrada la pluja, sí, ho reconec, malgrat m'hagi lamentat em moltes ocasions d'ella, m'agrada la pluja en totes les seves variants, i m'encanta contemplar tempestes amb llamps i trons; també m'agrada el plugim ténue o xim xim o sirimiri, i els xàfecs de primavera.

2 comentarios:

Agobi dijo...

Es molt important estimar-se a un mateix per tal de poder estimar als altres. Àpali !!! Primer, una ha d'estar bé amb ella mateixa.

Mercedes dijo...

Gràcies Agobi pel seguiment i per la teva aportació.
Abraçada.