....e vanno le cose...cosí vanno le cose...

M'encanten les gelosies de les finestres dels pobles més tancats, haver el temps per poder agafar els meus sentiments i modelar-los com si fossin un grapat d'argila, blana i dúctil, fent-los agafar a la forma més adient. Algú m'estima, és clar que si; i jo a ell. Però podeu ben creure que aquesta estimació tan especial no té res a veure amb un enamorament. Es un sentiment totalment diferent, en certa manera més profund, però en absolut semblant a la varietat d'amor, enlluernadora i engrescadora, susceptible de néixer entre un home i una dona. Sento insistir-hi però la imatge del germà gran és la que més s'ajusta a aquest cas.