sábado, 26 de marzo de 2011

LA MEVA FLOR DE PRIMAVERA


Any rere any, la meva flor esclata amb l'escalfor del bon temps, si l'hivern ha sigut de temperatures agradables, cap al febrer ja puc veure com la meva flor va petant d'amagatotis, mentre la fredor va passant avall, en un indefectible color taronja cridaner. En canvi, si hem patit temperatures fredes, la meva flor, ajorna la seva inefable bellesa per les acaballes de març, principis d'abril. La sensualitat del seu tacte, el color que tenen el revés de les fulles quan bufa el vent, és un color que un bon escriptor hauria d'argumentar amb un adjectiu just en el moment precís, al costat de la paraula adequada.
Aquests són els misteris de la vida: l'udol de la bellessa quan fa palesa al bell mig de la vida, un eclèctic practicant el paroxisme, la joventut impúdica o les bestieses que es fan a les velleses, entre d'altres. Es ben cert que una vida sense misteris no valdria res.
Any rere any, la meva flor torna a nèixer, ella està segura del seu futur, la vida li ha donat l'aplom de canviar la vellesa pel canvi de fulla de estació en estació. La meva veïna de dalt es va morir aquest hivern, ella no ha pogut canviar la fulla, ha fet el traspàs abans que la meva flor tregués el seu color taronja cridaner.
Any rere any l'home continua posseït per la dèria de distinguir-se, i els matrimonis que des de un primer moment, no es posen d'acord a viure amb mediocritat i rutina no tenen èxit, però la meva flor, es continua distinguint pel seu color taronja cridaner i la seva rutina acaba vers als mesos de l'estiu, quan la calor fueteja amb força el color de rovell d'ou de les fulles de primavera de la meva flor.
El proper any, cap a les mateixes dades, la meva flor, tornarà a treure el cap entre les fulles verdes de l'hivern, com una adolescent estreta de pit que es vol distinguir de entre les altres companyes, quan hauria de estar ja de tornada de voltes, i esgotada de que li trenquin el plat bonic cada estiu, quan desapareix el seu color taronja que no suporta que s'aixequen les temperatures.
El proper any, cap a les mateixes dades, la meva flor em farà costat, allà on sigui, els núvols cotonosos sempre estaran disposats a fer de teulat de les nostres vides, lliures i gaudint de la realitat i el somni, de la quotidianitat i l'alternativa dels paradissos de la fantasia.

3 comentarios:

Agobi dijo...

No hi ha res millor en la vida mateixa com els misteris que l'envolten, i la mateixa vida n'és un.

Mercedes dijo...

Gràcies pel comentari Agobi, n'estic completament d'acord amb tu.

Florenci Salesas dijo...

Visca les flors i visca la primavra! Malgrat patim, malgrat que ls coses es compliquin, apropem-nos a elles i omplim-nos de tota la positivitat que ens puguin donar. Agraïm l'amor que hem rebut! La gent... tothom fa el que pot, pobrets de nosaltres.

Gràcies per aquesta entrada!