JAPÓN Y EL MAR / GIAPPONE E IL MARE

CASTELLANO

La crisis económica que estamos padeciendo en Europa se ha convertido en un remanso edénico comparado con la realidad desoladora y horrorosa que nos llega desde el Japón. Hace casi una semana, el mar cambió el rumbo de barcos, coches, y de más de 15000 personas en esta zona del mundo, que ahora se encuentran en búsqueda por familiares y amigos, o en el peor de los casos, fallecidas.

Hace una semana, el estrépito del agua fue para muchos japoneses el último sonido que escucharon, bebidos de un solo trago por un mar sin piedad, por el mismo mar que les proporcionaba gran parte de la riqueza de su propio país, por el mismo mar que ahora les hace sentir el oprobio de las lágrimas reprimidas por la muerte trágica y la agonía de seres queridos, de la pobreza, de la desolación más inusitada.

El mar, la mar, la única autoridad que en poco tiempo ha convertido el aire de la ciudad japonesa de Fukushima en un veneno impredecible y mortal, para todos aquellos que se le acerquen.

CATALANO

La crisi econòmica que estem patint a Europa ha esdevingut un rabeig edènic, comparat amb la realitat desoladora i horrorosa que ens arriba des de el Japó. Fa gaire una setmana, el mar va canviar el rumbo de vaixells, cotxes, i de més de 15000 persones en aquesta zona del món, que ara mateix es troben a la recerca per part de familiars i amics, o en el pitjor dels casos, morts.

Fa gaire una setmana que l'estrèpit de l'aigua va ser per molts japonesos, l'últim són que van sentir, beguts d'un cop per un mar sense pietat, pel mateix mar que li proporcionava gran part de la riquesa del seu pais, pel mateix mar que ara li fa sentir l'oprobi de les llàgrimes reprimides per la tràgica mort i l'agonia dels que més s'estimen, de la probesa, de la desolació més inusitada.

El mar, l'única autoritat que en poc temps ha fet esdevenir l'aire de la ciutat japonesa de Fukushima en un verí impredecible i mortal per tots els que s'hi apropin.

ITALIANO

La crisi economica che l'Europa stà patendo é diventata un ristagno dell'eden, rispetto alla realtà di desolazione ed orrore che ci arriva dal Giappone. Fa quasi una settimana che il mare canbió il destino di navi, macchine e di piú di 15000 persone in questa zona del mondo, che adesso si trovano in situazione di ricerca per famigliari ed amici, o nel peggiore dei casi, morti.

Fa quasi una settimana che lo strepito dell'acqua fu, per molti giapponesi, l'ultimo rumore che sentirono, rissucchiati in un solo colpo da un mare senza pietà, dallo stesso mare che gli forniva buona parte della ricchezza del propio Paese, dallo stesso mare che adesso gli fa sentire l'obbrobio delle lacrime represse per la tragica morte e l'agonia di quelli che piú amano, della povertà, della desolazione piú inusitata.

Il mare, l'unica autorità che in poco tempo ha fatto diventare l'aria della città giapponese Fukushima un veleno imprevedibile e mortale per coloro che ci si avvicinino.