viernes, 11 de marzo de 2011

DIMECRES DE CENDRA A SAN NICOLÀS DE BARI (BILBAO)

No podem dir que El País Basc sigui artísticament comparable a Italia, el “bel Paese”, però no falten esglésies d’interès artístic i cultural com la de San Nicolás de Bari, la seva advocació està relacionada amb les activitats marítimes i per aquest motiu és titular també de les parròquies d’Elantxobe, Algorta, Olabeaga i El Arenal.

Ens centrarem avui en la església de San Nicolás de Bari de El Arenal de Bilbao, element arquitectònic que sobresurt del paisatge bilbaí i que està ubicada en una zona molt transitada com és El Arenal.



Aquesta església, lògicament, celebra les mateixes festes litúrgiques que les altres, els diumenges, la Setmana Santa, el Nadal…però es distingeix perquè el dia de la celebració de Sant Blas, a qui es pot venerar en San Nicolás de Bari perquè també està representat en una escultura dins d’un dels molts retaules que endiumengen l’església, rep moltíssims fidels que desitgen beneir el conegut cordó que ens curarà de tots els mals de gola, perquè diu l’evangeli que Sant Blas va curar un nen que va estar a punt de morir per una espina de peix que se li havia ficat a la gola i no el deixava respirar. Podem veure el moment del miracle en una imatge a sobre l’estàtua de Sant Blas. Des de les vuit del matí fins a les nou de la nit, cada vint minuts, van passant fidels i devots de Sant Blas per beneir el cordó, però també hi ha la tradició a Bilbao, aquest dia, de beneir aliments com per exemple els també coneguts caramels de Malvavisco, típics d’aquesta ciutat del nord, que els podrem comprar en la zona de El Arenal el mateix dia i també podrem gaudir de la flaire de les rosquillas blanques típiques de les festes de Bilbao.



En un altre retaule d’aquesta església podem trobar l’estàtua de la Piedad, obra del reconegut escultor Juan Pascual de Mena del segle XVIII, ell va ser el creador del conjunt d’escultures que llueixen a San Nicolás de Bari, d’estil entre el rococó i el academicisme neoclàssic. La Piedad es pot considerar una de les imatges de més bellesa de tota Biscaia i també la més important del temple perquè és una de les que susciten més devoció en la Setmana Santa bilbaïna, que, per cert, surt en processó d’aquesta església. Dolor contingut i recerca de la compassió divina són les sensacions que ens vol transmetre aquesta magnifica escultura de La Piedad. El cos del seu fill està caracteritzat per el gran rigor anatòmic.



Una altra escultura destacable és la del ja anomenat Sant Blas que representa un bisbe, i la de Sant Judas Tadeo, que també és molt venerat en aquesta església.



El País Basc es pot considerar un poble fidel al catolicisme perquè ha resistit molt la invasió d’altra mena de religions. Ja en el 1501, aquesta església de San Nicolás de Bari és un exemple del desig dels veïns de El Arenal de Bilbao per tenir el seu temple on poder venerar Sant Blas, que protegia els homes del mar, tot i les dificultats per mantenir-la, car va ser construïda sobre un terreny sorrenc i per tant inestable que va crear sempre molts problemes de fonamentació a l’edifici. Al 1501, el que a l’inici era una petita ermita es va convertir en una parròquia que al segle XVII va necessitar d’una reforma, i un veí de Bilbao, Juan de Bengoechea, es va fer càrrec de les despeses de les obres, a canvi de poder ser enterrat dins de l’església, però el cas és que avui dia no hi ha cap indici de que hi hagi hagut una sepultura.



Desgraciadament les obres sufragades per Bengoechea no van ser més que un petit remei perquè el 5 de desembre de 1743 es va posar i beneir la primera pedra per construir un nou temple, car el vell havia sigut derruït per les males condicions en què es trobava, i tretze anys després d’iniciar les obres de construcció, l’11 d’agost de 1756, es va beneir solemnement l’església de San Nicolás de Bari de Bilbao.



La guerra carlista va suposar que el temple es convertís en objectiu dels canons dels carlistes, que no van aconseguir destruir-lo, però si danyar-lo seriosament.



Les inundacions de 1983 van ser un altre cop dur pel temple, l’aigua va arribar fins a dos metres d’alçada de la façana, va entrar dins de l’església arrossegant-se i enduent-se pel davant tot el que trobava, causant destrosses en l’edifici i el mobiliari, cosa que va suposar una ràpida intervenció per reparar-la de nou.



Avui, 9 de març de 2011 , és dimecres de cendra, i Monsenyor José Miguel Gandiaga, pàrroco de l’església de San Nicolás de Bari a Bilbao, posa la cendra, sota forma de creu, sobre els caps dels fidels que s’han congregat per escoltar un dia més, la paraula de Déu.

Mercedes Làzaro.

LA NIT DELS IGNORANTS (EXPLICACIÓ DIMECRES DE CENDRA) 10/03/10 Primera hora. Minut 11, segon 43.

No hay comentarios: