martes, 15 de febrero de 2011

SPONGANO (PUGLIA)









La Puglia és una regió del sud d'Italia, famosa per les conegudes construccions de l'arquitectura popular, que es diuen "Trulli". Vaig tenir el plaer de visitar i conèixer aquestes zones a l'agost del 2005, però les imatges, floreixen de tant en tant fresques en la meva memòria, així que les aniré descarregant una a una en el disc dur del meu cervell i us les presentaré a modo de diapositives.





Spongano és un poblet de Puglia de 3792 habitants. Són les cinc de la tarda i ara es pot surtir a fer un volt perquè els graus centigrads han baixat una miqueta. Trobem carrers estrets, cases emblanquides, arquitectura popular, calor, la poca gent que es troba pel carrer, cerca l'ombra fugint d'un sol que posa neguitosos als turistes del nord que no s'emmotllen a la sensació produïda per l'elevació de la temperatura.
El silenci d'un carrer soporífer i adormit entre la blancor dels seus murs, es desperta pel murmuri que surt d'una porta oberta d'una casa on els familiars vetllen a un difunt estimat, ressant el rosari.
Uns nois que treballen per l'ajuntament penjen uns adorns enlluernants, d'un fil que va d'un mur a l'altre del carrer, que ens recorden que a la nit és la Festa Major del poble, hi haurà menjar típic, focs artificials, jocs per adults i espectacle de titelles pels nens.
Un aldarull cridaner ens fa adreçar la vista cap a l'església, podem veure una nòvia ben engiponada en un vestit blanc i enlluernador, que camina amb traça de bracet del seu pare, cap al sacrament del matrimoni. Spongano és un poble de tradicions arrelades.


La Puglia té unes platjes de sorra groguenca finissima, la baia verde està envoltada per una pineda verde que contrasta amb el gris de les olivers que hem vist per la carretera a un costat i a l'altre. Hem deixat el cotxe aparcat en un lloc que segur ens posaran la multa, més que res perquè tenim la matrícula de Genova, però abans, creuarem els corriols de la pineda a ritme d'un estiuenc concert de gríl·lids, encapçalat per les cigales. Quan surtim de la frescor de l'ombra dels pins verds, ens ensopeguem amb el foc d'un sol que llueix els seus raigs sense pietat. Impossible tocar la sorra amb la pell dels peus, seria com posar-los dins del forn, cal fer servir les sabatilles que hem comprat en la timba que ha passat avall dins dels corriols de la pineda. Bé, sense poder tocar la sorra i sense poder veure massa perquè la llum enlluernadora ens cega amb els colors virolats del blau i el groc, ens enfonsem sense rondinar dins l'aigua transparent.


Després d'un bon bany, anem a fer un volt a Lecce, la capital. Extraordinaria ciutat pels amants del barroc. Lecce, ciutat de caràcter estrafalari, contrasta amb la senzillesa de les cases emblanquides de Spongano. Ens prenem un gelat? els carrers estàn plens de botigues amb les millores marques italianes i les gelateries són un bon recer per escapolir-nos del calor un ratet!!!

2 comentarios:

Florenci Salesas dijo...

Quin reportatge més encantador!
Desconeixia absolutament aquests cases en punta que apareixen a la foto i que tan bé descrius. Per un moment he pensat que es tractava de Turqui, el Iemen o el planeta Mart, la Lluna... (casetes de marcianets o selenites).

En ple hivern, amb la pluja severa que cau en aquests moments a fora de casa, una cosa i l'altra, aquesta text tan estiuenc, que rebossa de raigs de sol per tot arreu (i amb un gelat al final inclòs!! :D) escalfa una mica els ànims i posa de molt i molt bon humor.

Gràcies!

Mercedes dijo...

Gràcies Florenci, posar de bon humor a la gent m'agrada més que un gelat de vanilla i xocolata!!!