domingo, 13 de febrero de 2011

LA VIDA


La mort és ineluctable e inefable i la vida s'ha de viure. Només cal mirar l'energia d'un nen petitet aprenent a parlar, observar la seva lluita per expressar d'una manera clara l'intensa emoció que produeix descobrir, per exemple, la sensualitat de tacte, per agafar-nos al cicle vital fins a la fi.
La vida és una força interior imperiosa i voleiadissa que va deixant un pósit en la nostra memòria, és l'esbós d'una obra coherent i perdurable: la naturalessa.

3 comentarios:

Agobi dijo...

Hem d'aconseguir poder arribar a les percepcions de la infantesa, eren pures i no estaven malejades, es difícil però es pot aconsseguir, ànims i a fer-ho, no hi ha res més bonic que la mirada d'un infant.

Agobi dijo...

Hem d'aconseguir poder arribar a les percepcions de la infantesa, eren pures i no estaven malejades, es difícil però es pot aconsseguir, ànims i a fer-ho, no hi ha res més bonic que la mirada d'un infan

Florenci Salesas dijo...

Hi ha vides molt linials i altres molt més abruptes. Hi ha vides que són un constant envellir i esdevenir infants de nou, en cercles, fins el final, fins que ja no queden forces. Cadascú viu com pot, com sap, com no sap.

Una entrada molt positiva, sí senyor. coee