martes, 22 de febrero de 2011

CRÍTIQUES A LA SOCIETAT ACTUAL

El temps d'ara és com una riera desbordada per corrents bellugadisses. Totes maneres, haig de dir que la crisi econòmica que voleia sobre una Europa ferida, endarrerida i pobre, molt menys prolífica que fa deu anys, les revoltes del món àrab, els truculents abusos de poder de les classes pudents, tenen un avantatge: el realisme absurd del viure quotidià ens avorreix una mica menys perquè queda ajornat fins a nou avís, car ara les coses estan per a "poques bromes i cap gall".

L'ambient no és res cosmopolita, la societat està visiblement tocada per la decrepitud intel·lectual, política, econòmica i social. Sovint, sóc agressiva, malgrat no ho sembli per la dolçor de la meva veu, a causa de l'agitació mental que em provoca veure l'enfonsament d'una societat decadent, públicament mistificadora, de vegades, amb estructures d'una solemnitat oficial que sovint voreja el ridícul.
En fi, hi ha moments, que faig servir una xerrameca desfermada, d'una dona esperitada, irritada, sempre a punt de sortir de polleguera i de armar un batibull de mil demonis. El camí és un altre, el camí és un llenguatge més cautelós, d'una fina ironia i subtil.

Tan de bó sapigués quin camí és el que em té reservat el destí en una societat que em fa anar llàgrimes cara avall, quan observo una juventut limitada a una vida sense ambicions, o unes famílies que sense obrir la finestra els ha fugit l'amor perquè els problemes econòmics s'han instaurant en la llur llar com un més de la família.

Què hi farem, dissabte vaig dormir 18 hores perquè sóc una sentimental de reflexos molt personals. Em posa de molt mal humor el món de la delinqüència política i contemplar com societats senceres estan creant una història sinistra, desgraciada i tenebrosa.

3 comentarios:

SmallTour dijo...

No diguis que la societat no es quelcom cosmopolita, digues que no ho és gaire.

Gens, no ho faria servir mai, aquí ja parlem de quantitats (0)... i això significaria que hem claudicat.

Bona Nit i Bona Sort !!!

Florenci Salesas dijo...

No tinc dret a criticar el pessimisme del teu post perquè jo, molt sovint, ho veig tot encara més negre. La part bona està en la ràbia. És bo que encara sentim ràbia per com van, per com són les coses, tot i que cal vigilar a no emprar-la per caure en el joc del blanc i el negre, a veure si acabem nosaltres comentent, també, una injustícia.

La sensació de que no canviarem res, per poc rodatge que tinguem a la vida, costa de fer-la fora dels nostres cors. Malgrat tot, no para de nèixer bona gent, gent valenta. La inocència i la bellesa resisteixen. La veritat, la justícia costen d'extingir del tot. La quantitat de verins per exterminar-les són cada cop més eficaços. Cert. Però no hi ha manera de matar-ho tot. Per poc que cadascú, des de la nostra humil parcel·la, ens dediquem a regar els petits brots de bondat, d'esperança, que encara queden (ni que estiguin aïllats l'un de l'altre) tocarem els nassos als qui es pensen que ja han guanyat la partida de convertir el nostre bell món en una completa merda.

Hi ha crueltat, hi ha mala fe, hi ha egoïsme, hi ha maldat sens fi, una insolidaritat esbalaidora. Però també hi ha compassió, amor, bellesa, instintivament, heroïcitat natural. Una cosa no pot viure sense l'altra. No hem de perdre l'esperança. I t'ho dic en un dia en que tot el món sembla ensorrar-se al meu voltant! Però mira, fins i tot jo, en el moment que estic visquent, també veig uns brots verds que valen molt i molt la pena de cuidar (econòmics no... nois, a veure si feu acte de presència vosaltres, també, collons! :D).

Pensa també que totes les èpoques han estat iguals. Des que els Cromagnons o els Pitecantropus van passar a ser Homo Sàpiens que no hem canviat gens. Cada bebé que neix ho ha d'aprendre tot de zero, de nou. La única diferència és que ara som moltíiiiissima més gent i les armes per fer mal s'han sofisticat molt. Però les que serveixen per fer el bé, també :)

Ànims!

Mercedes dijo...

Gràcies amics, SmallTour (crec que ets Victor, oi?) i Florenci. Avui ja començo el dia amb més claredat i positivisme. Haig de desdramatitzar una mica.
Una abraçada i gràcies pels comentaris!