martes, 11 de enero de 2011

Obsessió pel català

Tot just després d'uns dies a Girona, encara haig d'acostumar-me al meu espai, al meu ordinador fix, a la llum que m'il·lumina per poder veure en la foscor de l'hivern, és com si la meva casa es despersonalitzés durant la meva absència i fins i tot els estira-i-arronsa baladrers de la convivència amb el meu pare s'esmunyissin a destins desconeguts.

Però avui, no volia dir res del meu viatge, perquè encara haig d'acabar de desfer la maleta i he de posar en marxa l'acitivitat intel·lectual, feina que faré demà, amb la llum del sol.
Sortosament, els que no tenim res a dir, tenim la dèria de perfeccionar les llengues. Em sento cofoia d'haver millorat el català, llengua viva en la quotidianitat d'una cultura amb una història en comú, musical i rica de so, el que provoquen les vocals obertes i d'altra banda el que ens transmetren les vocals tancades, sense oblidar les neutres. No sé d'on em pot venir aquesta obsessió que tinc per una llengua apassionant, però tampoc em preocupa massa.

Per poder aprendre una llengua cal viure la seva cultura, conèixer els carrers per on la llengua es passeja i deixa la seva petjada, conèixer els ciutadans que la parlen deixant escorrer paraules entre els llavis, amb els matisos de la diversitat d'accents.
No he deixat els meus origens bandejats, però trobo al passat menys interessant que al present o que al futur, car el que ja coneixem, sovint ens interessa menys que tot allò que ens resulta nou, malgrat les llengues que he aprés i que estic aprenent no esdevindran mai un record emmagatzemat en la habitació de eines en desús.

2 comentarios:

Florenci Salesas dijo...

Em temo que et trobes amb el català com jo amb l'occità. A mi, fart de que em preguntessin perquè estudio occità, ja acabo dient que ho faig "perquè té molta sortida laboral!", quan en realitat tu sabràs molt bé perquè ho he fet, perquè veig que vas per aquí. Tinc la convicció que hem d'estudiar per amor, perquè ens enamorem del coneixement. Estudiar anglès només perquè és molt pràctic és un insult a la bella llengua anglesa. És el primer pas per a odiar-la. I no hi ha cap llengua que s'ho mereixi. A més, toques un punt bàsic: quan entres dins una llengua entres dins una manera de veure el món, dins una cultura. Entnc aquest sentit púrament utilitari per aprendre una llengua que tenen alguns en un context d'urgència (haver d'anar a un lloc per nassos i haver de sobreviure: l'interès per la cultura ja vindrà... amb sort). Però no hi ha estudi sense amor. Estudiar és molt dur. Però si estem enamorats d'allò que estudiem som capaços de pujar muntanyes costerudes amb una mà lligada a l'esquena.

Hem de tenir sentit pràctic, diuen... Hi ha algun sentit més pràctic que estimar? La vida és molt més curta del que ens pensem i cada dia fugen a cada cantonada meravelles que ens podrien ajudar a passar tanta amargor com ve també dins el pack.

Tens un blog excel·lent. Amb el teu permís, miraré de seguir-te. Bon dissabte!

Mercedes dijo...

Gràcies Florenci, estic d'acord amb tu en tot el que dius, jo estudio el català per amor a una llengua i a una cultura que m'encisen, és així de fàcil.
Una abraçada