L'EXISTÈNCIA
L'Existència, difícil argument de desenvolupar. Jo sóc jo, però podria ser un altre o una altra. ¿Vull ser jo? ¿Puc ser un altre o una altra? Quan la meva ment arronsa les espatlles davant a les imatges més corredisses del passat, els meus sentiments esclaten al bel mig de la frisança del viure.
Una altra opció, fonedissa i a la que no aconsegueixo veure-li la gràcia és treure-se del damunt de la existència quan es cau en barrina. La manca de llibertat, l'amor patidor, els problemes banals produïts per la societat consumista, fins i tot l'ultim camí recorregut de la mà d'una malaltia terminal no són causes motivadores per enviar les nostres vides al més enllà amb la coça d'un ruc.
Hem d'esbrinar perquè tenim calfreds quan patim i no necessitem l'antibiòtic o l'antiinflamatori, i a on aniràn a parar totes aquestes sensacions que prorrompen en les nostres existències sense permés, sense miraments i sense cap intenció de engalipar-nos.
No podem desendollar-nos dels claps de llum, dels núvols furtius, de les tardes fredes, dels dies vitals i sense fi de l'estiu com si tanquessim l'aixeta de l'aigua calenta. La vida de vegades és soporífera, rondinadora, dolenta, llefiscosa, feréstega, però la vida és vida, no en coneixem una altra i això ens fa patir por, por de viure i por de morir. Fer-se una gran massa de les banals quimeres no té cap sentit quan la vida té una data de caducitat com qualsevol yogurt del supermercat.
Una altra opció, fonedissa i a la que no aconsegueixo veure-li la gràcia és treure-se del damunt de la existència quan es cau en barrina. La manca de llibertat, l'amor patidor, els problemes banals produïts per la societat consumista, fins i tot l'ultim camí recorregut de la mà d'una malaltia terminal no són causes motivadores per enviar les nostres vides al més enllà amb la coça d'un ruc.
Hem d'esbrinar perquè tenim calfreds quan patim i no necessitem l'antibiòtic o l'antiinflamatori, i a on aniràn a parar totes aquestes sensacions que prorrompen en les nostres existències sense permés, sense miraments i sense cap intenció de engalipar-nos.
No podem desendollar-nos dels claps de llum, dels núvols furtius, de les tardes fredes, dels dies vitals i sense fi de l'estiu com si tanquessim l'aixeta de l'aigua calenta. La vida de vegades és soporífera, rondinadora, dolenta, llefiscosa, feréstega, però la vida és vida, no en coneixem una altra i això ens fa patir por, por de viure i por de morir. Fer-se una gran massa de les banals quimeres no té cap sentit quan la vida té una data de caducitat com qualsevol yogurt del supermercat.
Comentarios
Un text dens en tots els aspectes. Dens d'imatges poètiques, però dens de sentit, també. L'existència i totes les angoixes de les que ningú s'escapa perfectament resumides d'una manera bellíssima. No sé que dir...
Gràcies!