viernes, 17 de diciembre de 2010

EL PESSEBRE


I tot d'un plegat he posat un pessebre, el meu pessebre de tota la vida, des de que tinc ús de raó. Un pont esquerp que travessa un corriol imaginari crea una ombra fosca que es reflecteix sobre els colors de l'aigua d'un riu que hi passa per sota, un riu creat amb paper plateresc.
Velles històries representades per figures de plàstic de desigual tamany comprades en distintes époques d'una societat consumista, sota un cel inexistent, perquè el cel és molt difícil de crear.

Sant Josep, la Verge Maria i el nen Jesús reben la visita dels Reis Mags sota la curiosa mirada d'un músic que fa festa pel naixement del fill de Déu, i pam a pam treuen el cap pagesos enfeinats amb animals de tota mena: vacas, rucs, ànecs, conills, gallines...un estol de pardalls picotegen les engrunes que un nen inquiet deixa caure de la seva mà, jove i blanca, mentrestant, la seva mare contempla des de la finestra de la casa que els gossos lladren als camels de tres homes forasters i ben vestits que crean tres ombres puntiagudes sobre un pujol sorrenc i trastegen discretament però sobresurtint inevitablement de l'imatge de postal nadalenca, pels camins de la terra promesa , Gerusalem.
Aquests tres homes es diuen Melchor, Gaspar i Baltasar, són els tres Reis Mags, protagonistas d'una nit d'insomni de molts nanos, de la nit del cinc al sis de gener de cada any. Aquests tres Reis Mags, conduits per una estela arriben fins al portal de Betlem, on reposa el bestiar que escalfa al nen Jesús.
El poble s'alça com un estol de coloms per celebrar cofoi que el fill de Déu ja és entre nosaltres i que ha nascut tranquil, al bell mig de l'humiltat que dona l'escalfor de dos animals de pagesos, un ruc i una mula, i des de aleshores és Nadal en els calendaris enfeinats de tots els cristians.

El Tamborilero.

No hay comentarios: