El dia de Nadal

L'esbarjo del dia de Nadal ens deixa i se'n porta un viure dissipat molt dificil de pair, com un plat de cargols o uns polvorons. L'enrenou del dinar familiar típic i tradicional del vinticinc de desembre deixa un alé d'enyor en tots els racons de les llars farcides de familiars, que es senten a cobert de la realitat i del temps, engegant a dides la misantropia amb un somriure sorneguer, de les llars que han rebut l'arribada d'un nou ésser humà que ja porta el cognom de la família, de les llars que van fent camí malgrat les fuetades que deixen enrere amb l'any que s'acaba, de les llars que han perdut un parent estimat i fins i tot de les llars que són un catau solitari, perquè tothom, qui més qui menys té un racó on posar les penes i les alegries, les llàgrimes i els somriures, tothom té un passat viscut i un futur per viure, això és la vida, això mateix, i el Nadal fa part de la vida que vivim, estigui plena de llum, fosca o llampejant.