Un cop d'ull a la realitat
Sovint diuen de mi que sóc una somiadora, i és veritat. El tempus fugit i amb els somnis que commouen el present allargant les hores perdudes i donant forma al futur, podem arribar a indrets impensats.
Els somiadors, som persones més aviat surrealistes i que vivim amb un problema geogràfic perquè no sabem en quin món vivim, però sabem que no vivim en el millor dels mons possibles i les nostres vides no és que siguin vides massa plausibles, moltes vegades, no ens adonem de la realitat que ens envolta. Per això, avui volia posar-me al dia del que passa al meu voltant i he llegit amb molta atenció els diaris. A Bilbao un home, fent un salt enrere amb una precisió matemàtica s'ha llençat a la ria...bé, aquesta notícia m'ha cridat l'atenció però si no l'hagués llegit tampoc m'hauria importat massa, per a mi pot fer el que vulgui aquest senyor amb la seva vida.
La secció de política dona fàstic, com sempre els polítics no es que es llencin d'un pont a un riu com els ciutadans però segueixen llençant-se els draps bruts al cap, doncs, passo pàgina.
M'endinso en la economia i tot és negatiu, el que perjudica el meu nivell de serotonina. Llegint el que succeix dia a dia en la societat actual m'adono que aquesta és una època estranya, de grans excessos i infinites carències.
Estic millor en el meu món, somiant, fins que un dia, un príncep blau em desperti amb un petó, dels de veritat, àpali!!!
Els somiadors, som persones més aviat surrealistes i que vivim amb un problema geogràfic perquè no sabem en quin món vivim, però sabem que no vivim en el millor dels mons possibles i les nostres vides no és que siguin vides massa plausibles, moltes vegades, no ens adonem de la realitat que ens envolta. Per això, avui volia posar-me al dia del que passa al meu voltant i he llegit amb molta atenció els diaris. A Bilbao un home, fent un salt enrere amb una precisió matemàtica s'ha llençat a la ria...bé, aquesta notícia m'ha cridat l'atenció però si no l'hagués llegit tampoc m'hauria importat massa, per a mi pot fer el que vulgui aquest senyor amb la seva vida.
La secció de política dona fàstic, com sempre els polítics no es que es llencin d'un pont a un riu com els ciutadans però segueixen llençant-se els draps bruts al cap, doncs, passo pàgina.
M'endinso en la economia i tot és negatiu, el que perjudica el meu nivell de serotonina. Llegint el que succeix dia a dia en la societat actual m'adono que aquesta és una època estranya, de grans excessos i infinites carències.
Estic millor en el meu món, somiant, fins que un dia, un príncep blau em desperti amb un petó, dels de veritat, àpali!!!
Comentarios