jueves, 25 de noviembre de 2010

Un cop d'ull a la realitat

Sovint diuen de mi que sóc una somiadora, i és veritat. El tempus fugit i amb els somnis que commouen el present allargant les hores perdudes i donant forma al futur, podem arribar a indrets impensats.
Els somiadors, som persones més aviat surrealistes i que vivim amb un problema geogràfic perquè no sabem en quin món vivim, però sabem que no vivim en el millor dels mons possibles i les nostres vides no és que siguin vides massa plausibles, moltes vegades, no ens adonem de la realitat que ens envolta. Per això, avui volia posar-me al dia del que passa al meu voltant i he llegit amb molta atenció els diaris. A Bilbao un home, fent un salt enrere amb una precisió matemàtica s'ha llençat a la ria...bé, aquesta notícia m'ha cridat l'atenció però si no l'hagués llegit tampoc m'hauria importat massa, per a mi pot fer el que vulgui aquest senyor amb la seva vida.

La secció de política dona fàstic, com sempre els polítics no es que es llencin d'un pont a un riu com els ciutadans però segueixen llençant-se els draps bruts al cap, doncs, passo pàgina.
M'endinso en la economia i tot és negatiu, el que perjudica el meu nivell de serotonina. Llegint el que succeix dia a dia en la societat actual m'adono que aquesta és una època estranya, de grans excessos i infinites carències.
Estic millor en el meu món, somiant, fins que un dia, un príncep blau em desperti amb un petó, dels de veritat, àpali!!!

1 comentario:

Anónimo dijo...

I livelli di serotonina non sarà mai sufficiente. La tua sensibilità è la realtà dei problemi di controllo e che faranno parte della vostra vita. Ma nonostante questo richiede un certo autismo, può mantenere e guardare avanti. Nonostante queste difficoltà, è possibile ottenere. Il talento è in più, manca solo un po 'di forza e determinazione.